Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Beremund I d'Astúries

Plantilla:Infotaula personaBeremund I d'Astúries
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement750 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Mort797 Modifica el valor a Wikidata (46/47 anys)
Oviedo (Astúries) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaPanteó de reis de la catedral d'Oviedo
Monestir de Sant Joan Baptista de Corias Modifica el valor a Wikidata
Monarca del regne d'Astúries
788 – 791
← Mauregat d'Astúries – Alfons II d'Astúries → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióclergue, governant Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolRei d'Astúries Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia asturlleonesa Modifica el valor a Wikidata
CònjugeNunilo d'Astúries Modifica el valor a Wikidata
FillsPedro Theon, Ramir I d'Astúries Modifica el valor a Wikidata
PareFruela de Cantàbria Modifica el valor a Wikidata
GermansAureli Modifica el valor a Wikidata

Beremund I d'Astúries, dit el Diaca (ca. 750 - 797) fou rei d'Astúries (789-791).

Orígens familiars

D'acord amb la Crònica Rotense, la Silense i la Historia Gothica de Jiménez de Rada, va ser fill de Fruela Pérez, fill segon del duc Pere de Cantàbria. Per tant, era també nebot d'Alfons I i germà d'Aureli, els quals havien estat reis d'Astúries abans. L'única font que discrepa és el Chronicon Mundi del bisbe Lucas de Tui, que el fa fill de Vimara a causa d'una confusió amb una altra persona.[1]

Regnat

Va accedir al tron d'Astúries a la mort de Mauregat I, renunciant a la seva condició de diaca eclesiàstic.

Segons la Nomina Legionensium va regnar dos anys i sis mesos. El seu mandat posa fi als 23 que va durar el període conegut tradicionalment com a «anys de crisi», entre els regnats de Fruela I i Alfons II, durant el qual es van aturar les campanyes contra els musulmanes. D'acord amb els càlculs a partir de les cròniques, s'admet que va regnar del 788 al 791.[2]

Durant el seu regnat va sofrir ràtzies musulmanes a Àlaba i Galícia. Davant una derrota contra els musulmans a la batalla de Burbia, a la comarca del Bierzo va abdicar del tron,[3] retornant al seu antic estat clerical.

Núpcies i descendents

Segons les cròniques tardanes de Lucas de Tui i Jiménez de Rada, es va casar amb Nunilo, de la qual no se'n té cap altre testimoni.[2] Amb tot, els historiadors també han anomenat Ossenda a la muller de Beremund a causa d'una confusió amb l'epitafi d'una sepultura de la primitiva església de San Juan de Corias (Cangas del Narcea). Tanmateix, el text feia referència al rei Beremund II.[1]

Del matrimoni entre Beremund i Nunilo va néixer sens dubte:

A més, altres atribueixen al matrimoni altres fills, entre els quals cal destacar Garcia, que apareix en diversos en les cròniques de Lucas i de Jiménez de Rada pràcticament amb les mateixes paraules, però d'altres, com Beremund, Thisiena o Cristina, són probablement un error d'interpretació de les fonts.[1][4]

Successió

Fou succeït per Alfons II d'Astúries, fill del seu cosí Fruela I, el qual havia esperat el seu ascens al tron d'Astúries des de la mort del seu pare el 768.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Floriano, 1956, p. 267.
  2. ↑ 2,0 2,1 Floriano, 1956, p. 266.
  3. ↑ Ana Echevarria Arsuaga, Iñaki Martin Viso. La Península Ibérica en la Edad Media (700-1250) (en castellà). UNED, 2020, p. 174. ISBN 9788436276343. 
  4. ↑ Floriano, 1956, p. 268.

Bibliografia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Beremund I d'Astúries
Kembali kehalaman sebelumnya