Belial és un terme que apareix a la Bíblia hebrea/Antic Testament que més tard es va personificar com dimoni, el nom del qual significa en hebreu "sense vàlua"[1] en textos cristians del Nou Testament.[2] Les grafies alternatives inclouen Baalial, Balial, Belhor, Beliall, Beliar, Berial, Bylyl i Beliya'al. A l'Evangeli apòcrif de Joan, un primer text del Gnòstic, el governant de l'inframón es coneix com Belias.[3]
Viu al nord de l'infern i té més força al mes de gener. Sol governar els elementals de terra, que llença en hordes destructores sobre la Terra. Segons les versions, és el pare de Llucifer o el seu subordinat. S'associa a la luxúria i a tot el que impliqui bruixeria.[4]
En l'obra de John Milton, el Paradís Perdut, aconsella abandonar la guerra directa contra el Cel. Té una aparença agradable i convenç els sacerdots que abandonin la seva fe.
Referències
- ↑ See the reference to "Beliar" in The Ascension of Isaiah, at EarlyChristianWritings.com, specifically at 1:8–9, 2:4, 3:11–13, 4:2, 4:14–18, 5:1, 5:15.
- ↑ Floyd, Michael H. Minor Prophets: Volume 2. Grand Rapids, Michigan: Wm. B. Eerdmans Publishing Company, 2000, p. 46. ISBN 978-0802844521. «In late biblical times beliya'al came to designate a mythic personification of evil, and Belial thus became the name of a satanic figure... Two considerations militate against this sort of reading, one historical and the other grammatical. First, the mythic personification of Belial appears to have been a rather late development, and there is no good reason to suppose that beliya'al had assumed this meaning by the time Nahum was composed. There is no evidence of a satanic figure named Belial in biblical or extrabiblical literature from earlier than the third century BC (T. J. Lewis, "Belial," ABD 1 :655–56), and most scholars would date the final edition of ..»
- ↑ Marvin Meyer. «The Secret Book of John». A: The Gnostic Bible. Shambhala, June 30, 2009.
- ↑ «Belial». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
