Negrelli va construir carreteres, ponts i ferrocarrils, així com unes esglésies a Àustria, Itàlia i Suïssa. A Suïssa va ser director de projecte del primer ferrocarril del país, l'Schweizerische Nordbahn de Zúric cap a Baden a Aargau.[2]
Va morir abans la fi de l'obra del canal i de Lesseps van continuar l'obra. A la cerimònia d'inauguració de Lesseps va guardar tot l'honor per a si mateix i no va ni mencionar la contribució de Negrelli, el que va ser l'inici de querelles sobre l'autoria dels planols amb els hereus de l'enginyer.[6] Com molts documents van desaparèixer, ja no és possible determinar quin va ser el seu paper exacte en la construcció del canal.[7]
Tot i això, a mitjan segle xix va ser considerat com un dels enginyers ferroviaris prominents de l'època.[7] A la seva tomba monumental al Cementiri Central de Viena es pot llegir l'epitafi: «Aqui jau Alois Negrelli […] El món li deu la construcció del Canal de Suez».[8]
↑Pauser, A.; Pauser, M. «Alois Negrelli, Ritter von Moldelbe; ein Pionier des Verkehrswegebaus zu Beginn der Industrialisierung». A: Jahrbuch 1999 der VDI-Gesellschaft Bautechnik, p. 319.
↑Text complet en alemany: «Hier ruht in Gott / Alois Negrelli / Ritter von Moldelbe / 23-I-1799—1X-1858 / Ihm verdankt die Welt / die Schaffung des / Suez-Kanales»
Bibliografia
Negrelli-Moldelbe, Nikolaus. Die Lüge von Suez: Der Lebenskampf des deutschen Ingenieurs Alois von Negrelli (en alemany). Darmstadt/Berlín: Vorwerk-Verlag, febrer de 1942, p. 270. (La mentida de Suez: la lluita de sa vida de l'enginyer alemany Alois von Negrelli)