Una aljama —de l'àrab al-jama'a, «conjunt de persones»— és, en català, el nom que durant l'edat mitjana s'aplicà a les comunitats musulmanes que vivien en terres cristianes i tenien una personalitat jurídica pròpia; així mateix, des del s. XII també s'aplicà aquest terme a les comunitats jueves).[1][2] Els musulmans als estats de la Corona d'Aragó tenien un estatuts jurídic diferenciat i es regien d'acord amb la llei religiosa islàmica i eren governats per llurs autoritats, tot i que sempre de manera limitada per les concessions inicials de la monarquia.[1]
Origen
Segons el pacte establert entre Ramon Berenguer IV i la comunitat musulmana de Tortosa, aquesta mantenia les mateixes magistratures i les mesquites. Restaven, però, sotmesos a l'autoritat del rei a través del seu batlle, el qual a més els cobrava importants impostos comunitaris.[1]
L'espai urbà on vivien els sarraïns, com per exemple en el cas de Lleida, rebia el nom de moreria,[3] i en el cas dels jueus jueria o call.[1]
Aljames a la Corona d'Aragó
Des del 1282 i fins al 1366 es registrà als llibres de cenes reials, conservats a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, el recompte de pagaments de les aljames sarraïnes i jueves en sous jaquesos (s.j.) i sous de barcelona (s.b.),[4] la qual cosa ens permet conèixer les aljames de senyoria reial existents als territoris de la Corona d'Aragó. De 1438 es conserva un altre llistat.[5] En la següent taula s'enumeren aquestes aljames, juntament amb la quantitat que pagaven.
| Territori
|
Comunitat
|
Aljama
|
Impost
|
| Aljames (1282-1366)
|
| Regne d'Aragó
|
| Sarraïns
|
| Saragossa
|
190 s.j.
|
| Albarrasí
|
120 s.j.
|
| Calatayud
|
170 s.j.
|
| Tarassona
|
100 s.j.
|
| Villel
|
150 s.j.
|
| Sant Esteve de Llitera
|
300 s.j.
|
| Alagó
|
100 s.j.
|
| Fraga
|
100 s.j.
|
| Borja
|
100 s.j.
|
| Jueus
|
| Tarassona
|
145 s.j.
|
| Total
|
1.175 s.j.
|
| Regne de València
|
| Sarraïns
|
| València
|
100 s.b.
|
| Jueus
|
| València
|
100 s.b.
|
| Total
|
200 s.b.
|
| Principat de Catalunya
|
| Sarraïns
|
| Barcelona
|
700 s.b.
|
| Lleida
|
100 s.b.
|
| Tortosa
|
200 s.b.
|
| Jueus
|
| Barcelona
|
500 s.b.
|
| Vilafranca del Penedés
|
200 s.b.
|
| Girona
|
500 s.b.
|
| Tortosa
|
4.000 s.b.
|
| Besalú
|
250 s.b.
|
| Total
|
6.450 s.b.
|
| Assalt i pogrom als Calls de Catalunya (1391)
|
| Aljames (1438)
|
| Regne d'Aragó
|
| Sarraïns
|
| Saragossa
|
300 s.j.
|
| Tarassona
|
70 s.j.
|
| Calatayud
|
50 s.j.
|
| Daroca
|
50 s.j.
|
| Teruel
|
200 s.j.
|
| Albarrasí
|
150 s.j.
|
| Calanda
|
260 s.j.
|
| Montsó
|
250 s.j.
|
| Osca
|
200 s.j.
|
| Concastillo
|
100 s.j.
|
| Suessa
|
100 s.j.
|
| Tormés
|
200 s.j.
|
| Lanuza
|
50 s.j.
|
| Brea
|
100 s.j.
|
| Arizar
|
500 s.j.
|
| Jueus
|
| Saragossa
|
300 s.j.
|
| Alagón
|
130 s.j.
|
| Tarassona
|
200 s.j.
|
| Almúnia
|
140 s.j.
|
| Calatayud
|
350 s.j.
|
| Daroca
|
50 s.j.
|
| Teruel
|
160 s.j.
|
| Albarrasí
|
150 s.j.
|
| Sarinyena
|
50 s.j.
|
| Montsó
|
350 s.j.
|
| Osca
|
300 s.j.
|
| Serós
|
100 s.j.
|
| Exéa de los Caballeros
|
250 s.j.
|
| Tauste
|
250 s.j.
|
| Jaca
|
200 s.j.
|
| Barbastre
|
400 s.j.
|
| Fraga
|
200 s.j.
|
| Ruesca
|
160 s.j.
|
| Montclús
|
33 s.j.
|
| Total
|
6.353 s.j.
|
| Regne de València
|
| Sarraïns
|
| València
|
250 s.b.
|
| Xàtiva
|
300 s.b.
|
| Gallinera
|
136 s.b.
|
| Beniopa
|
100 s.b.
|
| Alara
|
120 s.b.
|
| Vall d'Uixó
|
640 s.b.
|
| Sogorb
|
250 s.b.
|
| Jueus
|
| Castelló
|
100 s.b.
|
| Borriana
|
30 s.b.
|
| Morvedre
|
100 s.b.
|
| Total
|
2.026 s.b.
|
| Principat de Catalunya
|
| Sarraïns
|
| Tortosa
|
500 s.b.
|
| Cervera
|
80 s.b.
|
| Lleida
|
500 s.b.
|
| Jueus
|
| Girona
|
550 s.b.
|
| Total
|
1.630 s.b.
|
Significat original
La paraula aljama prové de l'àrab i en aquesta llengua es refereix a la mesquita principal d'una població (el que pels cristians seria una catedral) on els homes feien la pregària del divendres al migdia, la més important.[1]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998; ISBN 84-297-3521-6; p. 28
- ↑ Armengol, Montse; Forcano, Manuel «Jueus a Catalunya» (paper). Sàpiens. Sàpiens Publicacions [Barcelona], núm.128, 4-2013, p.24. ISSN: 1695-2014.
- ↑ Bolòs, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. Barcelona, abril del 2000. ISBN 84-297-4706-0, plana 23.
- ↑ Capmany, Antoni. Memorias históricas sobre la marina, comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona, (ed. 1961), vol. II-2, p. 1004, doc. 43.
- ↑ Mut Remolá, Enrique. La vida económica en Lérida de 1150 a 1500. Instituto de Estudios Ilerdenses de la Excma. Diputación Provincial de Lérida, 1956, p. 57.
Bibliografia
Viccionari
