Aleksandrovita

Aleksandrovita
Fórmula química	KCa₇Sn₂Li₃Si₁₂O36F₂
Epònim	Stanislav M. Aleksandrov (en)
Localitat tipus	Glacera Darai-Pioz, Tadjikistan
Classificació
Categoria	silicats > ciclosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.CJ.25
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 17,01(2) Å; b = 9,751(6) Å; c = 21,00(2) Å; β = 112,45(8)°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Color	incolor
Exfoliació	perfecta - on {001}*
Duresa (Mohs)	4 a 4,5
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanc
Diafanitat	transparent
Densitat	3,05(2) g/cm³ (mesurada); 3,07(2) g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)*
Índex de refracció	nα = 1,629(2) nβ = 1,635(4) nγ = 1,638(2)
Birefringència	δ = 0,009
Angle 2V	mesurat: 70,3°
Dispersió òptica	r > v, forta
Fluorescència	blau clar en ona curta (254 nm).
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2009-004
Símbol	Asd
Referències	[1]

L'aleksandrovita és un mineral de la classe dels silicats. Va ser anomenat en honor del geòleg i mineralogista rus Stanislav Mikhailovich Aleksandrov. És isoestructural amb la baratovita.

L'aleksandrovita és un silicat de fórmula química KCa₇Sn₂Li₃Si₁₂O₃₆F₂. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4 a 4,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'aleksandrovita pertany a «09.CJ - Ciclosilicats amb enllaços senzills de 6 [Si₆O₁₈]^12- (sechser-Einfachringe), sense anions complexos aïllats» juntament amb els següents minerals: bazzita, beril, indialita, stoppaniïta, cordierita, sekaninaïta, combeïta, imandrita, kazakovita, koashvita, lovozerita, tisinalita, zirsinalita, litvinskita, kapustinita, baratovita, katayamalita, dioptasa, kostylevita, petarasita, gerenita-(Y), odintsovita, mathewrogersita i pezzottaïta.

Es troba en inclusions de baratovita. Descrit en venes zonades de microclina i calcita amb egirina i hedenbergita, quars i albita en esquists alterats.