Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Calpurni Flamma

El títol de l'article conté noms romans; el nomen és «Calpurni» i el cognomen és «Flamma».
Plantilla:Infotaula personaCalpurni Flamma
Nom original(la) M. Calpurnius Flamma Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementA començament segle III aC Modifica el valor a Wikidata
antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle III aC (>258 aC) Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Tribú militar
258 aC – 258 aC Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana mitjana Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflictePrimera Guerra Púnica Modifica el valor a Wikidata
Família
Paresvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata  i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata

Calpurni Flamma (en llatí Calpurnius Flamma) va ser un militar romà.

Era tribú militar durant la Primera Guerra Púnica. En la marxa de l'exèrcit a Camarina (Sicília), amb 300 homes, va rescatar a un exèrcit consolar en un congost estret similar al de les Forques Caudines. Després del rescat de les legions, en una batalla on hi va haver moltes baixes, van trobar Flamma viu i cobert de ferides, sense que cap d'elles fos mortal, sota una pila de cadàvers. Va sobreviure i es va recuperar.[1] Calpurni Flamma, conscient de la dificultat de la missió de rescat havia fer un discurs preparatori als seus homes parlant-los de la glòria que els esperava en cas de morir.[2][3] Se sap que després va continuar servint en altres missions de l'exèrcit però no s'esmenten detalls. Sembla que era conegut com a Calpurni Flamma (segons Frontí)[4] però que no era el seu nom real. Cató l'anomena Quint Cedici, i Claudi Quadrigari Laberi o Valeri. Plini el Vell diu que va ser recompensat amb la corona obsidionalis, també coneguda amb el nom de corona graminea.[5]

Referències

  1. ↑ William Smith, Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology vol. 2 p. 168,[1] Arxivat 2010-12-13 a Wayback Machine.
  2. ↑ Donald G. Kyle, Spectacles of Death in Ancient Rome ed. Routledge, p. 74 ISBN 978-1-134-86271-9 [2]
  3. ↑ Titus Livi, Ab Urbe Condita, XXII.60
  4. ↑ Frontí, Strategematicon V§15
  5. ↑ Plini el Vell Naturalis Historia XXII, 6
Kembali kehalaman sebelumnya