|
El 217 aC va ser un any del calendari romà prejulià. A la República i a l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat de Gemin i Flamini (o també any 537 Ab urbe condita). L'ús del nom «217 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
Esdeveniments
Imperi Selèucida
Antiga Roma
- Aquest any són elegits cònsols Gneu Servili Gemin i Gai Flamini.[3]
- Batalla del llac Trasimè. Gai Flamini agafa el comandament de l'exèrcit del seu predecessor Tiberi Semproni Llong i sense esperar la celebració de les Feriae Latinae, es va dirigir contra Hanníbal que avançava cap a Etrúria. Els seus moviments no estan clars, ja que Joan Zonaràs,[4] Titus Livi[5] i Polibi[6] donen relats divergents. El xoc decisiu es produeix en aquesta batalla i Flamini és derrotat i mort amb la major part del seu exèrcit.[7]
- Servili Gemin rep com a província la Gàl·lia, i comença les expedicions contra el general cartaginès Hanníbal Barca.[3]
- Després de la derrota de Gai Flamini, el Senat nomena dictador a Quint Fabi Màxim Berrugós, que fortifica el Latium per fer-lo inaccessible a l'enemic. Evita l'enfrontament amb els enemics i observa els desplaçaments d'Hanníbal hostilitzant als soldats enemics que s'endarrereixen i cansa els aliats dels cartaginesos amb petites escaramusses. Aquesta prudència es malinterpreta i és acusat de covardia, d'incapacitat i fins i tot de traïció. El seu magister equitum Marc Minuci Rufus desesperat per la lentitud de Berrugús, en una absència del dictador, s'enfronta a Hanníbal, i el senat dicta un decret que reparteix el comandament entre dictador i el magister equitum. Minuci queda rodejat pels cartaginesos i segurament l'haurien aniquilat si Fabi no el rescata. Minuci dimiteix però Fabi el manté en el càrrec sis mesos, fins a la fi del seu període.[8]
- Roma es veu obligada a ignorar els principis establerts, que deien els seus soldats havien de ser ciutadans romans i propietaris, i ha d'enrolar esclaus en el servei naval.[9]
Península Ibèrica
- Enfrontament entre Himilcó, que dirigia la flota cartaginesa, i Gneu Corneli Escipió Calvus en la batalla naval del riu Ebre. Els romans ataquen les naus cartagineses així que aquestes surten del riu, enfonsant-ne quatre i capturant-ne dues més. Les tripulacions cartagineses abandonen l'esperança d'una victòria i deixant les naus, busquen la protecció de l'exèrcit de terra. Els romans no desaprofiten l'ocasió i prenen les altres 23 naus cartagineses abandonades.[10]
- Els romans, comandats per Corneli Escipió Africà Emilià, ataquen Eivissa, que resisteix el setge.[11]
- Indíbil, cabdill dels ilergets, amb el seu germà Mandoni ataca el territori de les tribus aliades de Roma, però les victòries romanes el forcen a aturar-se.[12]
Necrològiques
Referències
- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ «Battle of Raphia, 22 June 217». [Consulta: 30 abril 2024].
- ↑ 3,0 3,1 Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXI, 57
- ↑ Joan Zonaràs. Compendi d'història, VIII, 25
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXII, 2
- ↑ Polibi. Història, III, 77
- ↑ 7,0 7,1 Fields, Nic. Lake Trasimene 217 BC : ambush and annihilation of a Roman army. Oxford: Osprey Publishing, 2017, p. 20-26, 39-46. ISBN 9781472816320.
- ↑ Polibi. Història, III, 96, 106, 114, 116
- ↑ Santosuosso, Antonio. Storming the Heavens: Soldiers, Emperors and Civilians in the Roman Empire. Boulder, Colo.: Westview Press, 2001, p. 10. ISBN 9780813335230.
- ↑ Antela Bernárdez, Borja. A l'atac! grans batalles de la història antiga d'Europa i el Pròxim Orient. Barcelona: La Magrana, 2012, p. 290. ISBN 9788482645353.
- ↑ Casasnovas Camps, Miquel Àngel. Història de les Illes Balears. Palma (Mallorca): Editorial Moll, 1998, p. 436.
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXII, 21
|
