Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Alfred Ramos González

Alfred Ramos González
Información personal
Nacimiento 1951 Ver y modificar los datos en Wikidata
Castellón de la Plana (España) Ver y modificar los datos en Wikidata
Nacionalidad Española
Información profesional
Ocupación Profesor y escritor Ver y modificar los datos en Wikidata
[editar datos en Wikidata]

Alfred Ramos González (n. Castellón de la Plana, 1951) es un maestro, investigador y escritor.[1]​

Biografía

Durante los años setenta formó parte del cine independiente valenciano y, junto a Joan Vergara, escribió y dirigió los cortometrajes Terres d'arròs (1972) y Carles Salvador: Elogi d'un xiprer (1979). Es también coautor del guion del documental València: Un passeig en el temps, producido en 1989 por el Ayuntamiento de Valencia.[2]​[3]​

Miembro fundador de Associació per a la Correspondència i la Impremta Escolar (ACIES) y del Moviment Cooperatiu d'Escola Popular del PV (MCEP-PV), participó en la organización de las primeras Escoles d'Estiu del PV (1976-78). Sus trabajos como profesional en la enseñanza incluyen los libros de lengua Sambori (1980), Raïm de pastor (1983) y las series Baladre (1986-1987), Alimara (1992-1994) y Ortografia. Treball sistemàtic (1995-1997).[4]​[5]​[6]​

Una parte de su trabajo como escritor, en colaboración con Francesc Martínez, se ha centrado en estudiar la prensa local y comarcal en los proyectos La premsa local i comarcal de l'Horta Sud (1997), Les cartelleres de l'Horta Sud (2002) y Temps de foscor: La premsa de l'Horta Sud en el franquisme (2003). Participó también en los libros colectivos Mirades sobre l'Horta Sud (2005), L'escola que hem viscut (2005) y 23F, vint-i-cinc anys després (2006).[7]​[8]​[9]​

Como autor de creación ha publicado El llibre de Pau (1976), junto a M.ª Victoria Navarro y Tere Pitxer, El fantasma del carrer Cavallers (1998) y Presoners a les Torres de Quart (2020). Ha escrito alrededor de cuatrocientos artículos en publicaciones como Papers de l'Horta, Que y donde, Levante-EMV, El Punt, El Temps, Mètode y la revista Saó, de la cual es miembro del consejo de redacción y responsable de la sección de cine. Fue director de la revista Celobert (1993-98) y director literario de Edicions del Bullent (1993-97), Abril Edicions (1998-2009) y dirigió la colección Estudis Locals Pont Vell editada por el Ajuntament de Picanya (1997-2011).[10]​

Ha recibido los premios Joanot Martorell (1978), Raquel Payà (1990) y, junto a Francesc Martínez, el VI Premi d'Investigacions de l'Horta Sud (1996) i Benvingut Oliver d'Investigació Històrica (2002). Además del Premi Guaix Escola Valenciana (2011), Jaume I de l'Alcúdia (2012), Baldiri Reixac (2015) y Joan Lluis Vives (2020), amb Ferran Zurriaga. Ha sido presidente del Institut d'Estudis Comarcals de l'Horta Sud (IDECO), 2016-21. En la actualidad es el presidente del Centre d'Estudis Locals de Picanya (CEL).[8]​[11]​

Obras [modifica]

  • El llibre de Pau, 1976, amb Mª Victòria Navarro i Tere Pitxer, ISBN 84-85104-01-3, Edicions l'Estel.
  • Sambori, 1980, amb Adela Costa i Marisa Lacuesta, ISBN 84-00-04671-4, Institució Alfons el Magnànim.
  • Raïm de pastor, 1983, amb Marisa Lacuesta, ISBN 84-7575-007-9, Gregal LLibres.
  • Baladre, 1986-1987, amb Josep Franco, ISBN 84-294-2504-7, Editorial Santillana
  • Alimara, 1992-1994, amb Josep Franco i Mercé Viana, ISBN, 84-87938-16-7, Edicions Voramar
  • La premsa local i comarcal de l'Horta Sud, 1997, amb Francesc Martínez, ISBN 84-923325-0-6, Ideco de l'Horta Sud.
  • El fantasma del carrer Cavallers, 1998, ISBN 84-923712-5-0, Abril Edicions.
  • Temps de foscor: La premsa de l'Horta Sud en el franquisme (1939-1975), 2003, ISBN 84-86787-82-3, amb Francesc Martínez, Ajuntament de Catarroja.
  • Ciclisme en la sang, 2007, DL V3065-2005, Edicions Pont Vell de l'Ajuntament de Picanya.
  • Carles Salvador. Elogi a un xiprer, 2010, amb Joan Vergara, ISBN 978-84-92768-44-8, Denes Editorial.
  • Els mestres valencians de la CETEF (Cooperativa Espanyola de la Tècnica Freinet), 2014. ISBN 978-84-96839-61-8, Universitat de València.
  • Mestres de la impremta. El moviment Freinet valencià (1931-1939), 2015. ISBN 978-84-16356-38-6.
  • La represa del moviment Freinet (1964-1974), 2019, ISBN 978-84-17900-27-4, Universitat Jaume I de Castelló de la Plana.
  • Presoners a les Torres de Quart (Contes per a tu)), 2020, ISBN 978-84-949087-7-4, Perifèric Edicions.
  • L'Escola Moderna: el moviment Freinet Valencià (1962-1977), 2022, ISBN 978-84-18951-64-0, Universitat Jaume I de Castelló de la Plana.

Referencias

  1. ↑ Laura Sena (21 de octubre de 2016). Levante-EMV, ed. «L'Ideco nomena al mestre Alfred Ramos nou president». 
  2. ↑ ivac.gva.es (ed.). «CulturArts - Generalitat Valenciana». Consultado el 8 de noviembre de 2016. 
  3. ↑ www.editorialdenes.com (ed.). «Elogi a un Xiprer - Carles Salvador». Consultado el 8 de noviembre de 2016. 
  4. ↑ «Passat i present de la impremta escolar i els llibres de vida: les tècniques Freinet a l’Estat espanyol a propòsit d’algunes publicacions recents». Educació i Història: Revista d’Història de l’Educació (Societat d’Història de l’Educació dels Països de Llengua Catalana). 8 de noviembre de 2016. 
  5. ↑ www.casadellibro.com (ed.). «SAMBORI. LLIBRE PER A L'ENSENYAMENT DE LA LLENGUA 3ER NIVELL». Archivado desde el original el 9 de noviembre de 2016. 
  6. ↑ datos.bne.es (ed.). «Raïm de pastor llibre per a l'ensenyament de la llengua : 4t nivell». Consultado el 8 de noviembre de 2016. 
  7. ↑ idecohortasud.org (ed.). «IDECO - Institut d'Estudis Comarcals l'Horta Sud». Archivado desde el original el 9 de noviembre de 2016. Consultado el 8 de noviembre de 2016. 
  8. ↑ a b «Reportaje: L'Horta Sud en tiempos oscuros». EL PAÍS. 
  9. ↑ www.picanya.org (ed.). «L'escola que hem viscut. Vint-i-cinc anys del CP Ausiàs March de Picanya - Llibres i altres - Ajuntament de Picanya». Consultado el 8 de noviembre de 2016. 
  10. ↑ www.editorialdenes.com (ed.). «33. El llibre de Pau». Consultado el 8 de noviembre de 2016. 
  11. ↑ «L'associació Guaix homenatja Alfred Ramos». El Punt Avui. 
Kembali kehalaman sebelumnya