Àlcim Ecdidi Avit

Avit de Viena

Nom original	(fr) Avit de Vienne
Biografia
Naixement	Àlcim Ecdidi Avit (Alcimus Ecdidius Avitus) c. 450 Viena del Delfinat (França)
Mort	p. 5 febrer 518 (67/68 anys) valor desconegut
Sepultura	Saint-Pierre-et-Saint-Paul (Viena del Delfinat, actual Musée archéologique); restes perdudes
Bisbe de Viena del Delfinat
490 – 520 ← Hesychius I (en) – Julien (en)  → Diòcesi: arquebisbat de Viena del Delfinat
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Activitat
Ocupació	sacerdot, escriptor, poeta, bisbe catòlic
Període	Imperi Romà
bisbe, Pare Llatí de l'Església
valor desconegut - sant
Celebració	Església Catòlica Romana
Festivitat	5 de febrer
Família
Pare	Hesychius I
Germans	Apollinaris of Valence

Àlcim Ecdidi Avit (en llatí Alcimus Ecdidius Avitus, o Alcimus Ecdicius Avitus) va ser un escriptor i bisbe llatí del segle v. Era fill d'Isici, bisbe de Viena del Delfinat. Ja de jove va despuntar com una promesa de la literatura i tenia fama de ser un dels més eloqüents erudits del seu temps. Després de repartir la seva herència entre els pobres es va retirar al monestir de Sant Pere i Sant Pau de la seva ciutat natal, i no en va sortir fins a la mort del seu pare l'any 490, al que va succeir com a bisbe de la ciutat.

Tenia fama de sacerdot pietós i d'excel·lent polemista. Va participar en una conferència a Lió entre bisbes arrians i catòlics en presència del rei de Burgúndia (Borgonya), Gundebald, on segons es diu, va fer callar molts heretges i en va convèncer uns quants. Gundebald també en va sortir convençut, però per raons polítiques no va canviar d'opinió.

Va publicar refutacions contra els nestorians, eutiquians, sabel·lians i pelagians, i va convertir a alguns jueus que s'havien instal·lat a la seva diòcesi. El Papa Hormisdes el va nomenar vicari apostòlic a la Gàl·lia. L'any 517 va presidir el Concili d'Epaume. Va morir el 5 de febrer de l'any 523 i va ser enterrat al monestir de Sant Pere i Sant Pau de Viena de Delfinat.

Les seves obres principals són:

• Sacrorum Poematum libri quinque, dedicat a son germà Apol·linar, bisbe de Valentia, i conegut pels seus miracles, format per cinc peces de 2500 línies: De Initio Mundi, De Peccato Originali, De Senteniia Dei, De Diluvio Mundi i De Transitu Maris Rubri.
• De consolatoria Castitatis Laude, en 666 hexàmetres, dedicat a la seva germana Fuscina.

Aquestes obres tenen molta imaginació i gran fluïdesa. Estan ben estructurades i hàbilment executades. A més de les seves obres en vers, se sap que Avit va publicar nou llibres d'epístoles i un gran nombre d'homilies, però només es coneixen les següents:

• Vuitanta-set cartes dirigides a personatges de l'església i de l'estat.
• Una homilia titulada "De Festo Rogationum et prima ejus Institutione"
• Vuit fragments d'homilies.
• Fragments d'un opuscle.

Les epístoles i les homilies mostren que tenia grans coneixements de la Bíblia i de teologia, i que llegia en grec i en hebreu.^[1]