|
Zerynthia polyxena
Zerynthia polyxena és un lepidòpter ropalòcer de la família Papilionidae.[1] DistribucióS'estén des del sud d'Europa fins a l'Àsia central. A Europa és present al sud-est de França, sud de Suïssa, Itàlia, sud-est de Polònia, sud-est d'Àustria, Eslovàquia, Hongria, Romania i Balcans fins a Grècia, mentre que a l'Àsia ocupa des del nord-oest de Turquia fins al sud dels Urals i nord-oest de Kazakhstan. Absent de les principals illes mediterrànies, excepte Sicília.[2][3] DescripcióEnvergadura alar entre 42 i 47 mm. Sense diformisme sexual aparent. Anvers de color groguenc amb nombroses bandes i venes negres. Anvers de l'ala posterior amb una sèrie de punts vermells amb rivet intern negre, una banda negra amb abundants escates blaves sota d'aquests, i una línia negra en ziga-zaga envoltada de groc al marge. Revers similar a l'anvers.[4] Es distingeix de l'arlequí Zerynthia rumina, present a la península Ibèrica, sobretot perquè no presenta taques vermelles al revers de les ales anteriors.[3]
HàbitatAmbients mediterranis oberts i secs, com ara prats secs i amb abundància de flors, garrigues, marges assolellats, així com zones pedregoses.[4] Rang altitudinal des del nivell del mar fins als 1700 m, però generalment per sota dels 900 m.[3] L'eruga s'alimenta d'espècies del gènere Aristolochia, sobretot A. rotundifolia, i més rarament A. clematitis, A. pistolochia, A. pallida i A. rotunda.[4][3] Període de vol i hibernacióVola en una sola generació entre finals de març i principi de juliol, en emergència prolongada.[3] Hiberna com a crisàlide.[4] ComportamentL'eruga emmagatzema compostos tòxics, concretament un alcaloide anomenat àcid aristolòquic, que provenen de la planta nutrícia, de manera que són tòxiques per als depredadors.[4] Referències
Enllaços externs
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
.svg){kind=icon}
