Zavaritskita

Zavaritskita
Fórmula química	(BiO)F
Epònim	Aleksandr N. Zavaritskii (en)
Localitat tipus	Sherlova Gora (Sherlovaya Gora), Serralada Adun-Cholon, Mines de gemmes de Nértxinsk, Zabaikàlie, Districte Federal de l'Extrem Orient, Rússia
Classificació
Categoria	halurs
Nickel-Strunz 10a ed.	3.DC.25
Nickel-Strunz 9a ed.	3.DC.25
Nickel-Strunz 8a ed.	III/C.05
Dana	10.2.1.1
Heys	8.9.4
Propietats
Sistema cristal·lí	tetragonal
Estructura cristal·lina	a = 3,74Å; c = 6,22Å;
Grup espacial	grup espacial 129
Color	gris
Duresa (Mohs)	2 a 2,5
Lluïssor	grassa, submetàl·lica
Diafanitat	opaca
Propietats òptiques	uniaxial (+/-)
Índex de refracció	nα = 2,210 nβ = 2,213
Birefringència	δ = 2,210
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1967 s.p.
Any d'aprovació	1962
Símbol	Zav
Referències	[1]

La zavaritskita és un mineral de la classe dels halurs, que pertany al grup de la matlockita. Rep el seu nom d'Aleksandr Nikolaevich Zavaritskii (1884-1952), acadèmic de l'Acadèmia de Ciències de Rússia, especialista en la petrologia dels dipòsits de minerals.

La zavaritskita és un halur de fórmula química (BiO)F. Cristal·litza en el sistema tetragonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2 a 2,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la zavaritskita pertany a «03.DC - Oxihalurs, hidroxihalurs i halurs amb doble enllaç, amb Pb (As,Sb,Bi), sense Cu» juntament amb els següents minerals: laurionita, paralaurionita, fiedlerita, penfieldita, laurelita, bismoclita, daubreeïta, matlockita, rorisita, zhangpeishanita, nadorita, perita, aravaipaïta, calcioaravaipaïta, thorikosita, mereheadita, blixita, pinalita, symesita, ecdemita, heliofil·lita, mendipita, damaraïta, onoratoïta, cotunnita, pseudocotunnita i barstowita.

Va ser descoberta a Sherlova Gora, a la serralada Adun-Cholon, a Nértxinsk, krai de Zabaikàlie, Rússia. També ha estat descrita en altres indrets de Rússia, Austràlia, Canadà, el Japó, Eslovàquia, Grècia, França i la República Txeca.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Zavaritskita