Yellow Magic Orchestra

Yellow Magic Orchestra

(ja) イエロー・マジック・オーケストラ (en) Yellow Magic Orchestra
Dades
Nom curt	YMO
Tipus	grup de música
Història
Creació	1978, Tòquio
Activitat
Activitat	1977  –
Membres	3 (1978)
Segell discogràfic	Alfa Records (en) EMI Music Japan Inc. Sony Music Entertainment Japan
Gènere	Synthpop, J-Pop, música avantguardista, exotica (en) , electro i rock electrònic
Obres destacables	(1979) Solid State Survivor (en) (1980) 増殖 X∞Multiplies (en) (1980) Rydeen (en) (1983) Kimi ni, Mune Kyun. (en) (1983) Naughty Boys (en)
Format per	Haruomi Hosono, baixista Ryūichi Sakamoto, teclista Yukihiro Takahashi, bateria, vocalista
Lloc web	ymo.org

Yellow Magic Orchestra fou un grup japonès de música techno-pop de l'època dels 70 integrat per Ryuichi Sakamoto (teclats), Yukihiro Takahashi (percussió) i Haruomi Hosono (baix) molt influenciats per la banda alemanya Kraftwerk.

Després de la darrera unificació de la banda i fer aquest últim àlbum, els integrants del grup van fer carreres artístiques en solitari sobresortint Ryuichi Sakamoto per la seva fama.

Usualment són considerats com innovadors influents dins el camp de la música electrònica popular.^[1][2] Han contribuït al desenvolupament del synth pop, ambient house, electrònica, electro, J-pop contemporani, house, techno, i la música hip-hop. De manera més àmplia, la seva influència és evident a través de diferents gèneres de la música popular incloent-hi: dance, ambiental, gen chiptune, música de videojocs, nov pop, i rock.

YMO va ser pionera en l'ús de sintetitzadors, sàmplers, caixes de ritme, ordinadors i l'ús de tecnologies per a l'enregistrament digital d'àudio a la música popular. La banda es considera "avançada al seu temps" per anticipar la tendència global cap a les caixes de ritme i el sampling, haver anticipat el creixement de l'electropop durant la dècada dels vuitanta, el seu enfocament pro-tecnològic, l'ús de sons de videojocs i per experimentar en gran manera amb ordinadors i instruments electrònics.

• "Firecracker" (1979, USA)
• "Yellow Magic" (Tong Poo) (1979, GB)
• "Technopolis" (1979, Japó)
• "La Femme Chinoise" (1979, GB)
• "Computer Game" (1980, GB, Itàlia, Espanya)
• "Rydeen" (1980, Japó 1982, GB)
• "Behind the Mask" (1980, GB, USA, Itàlia)
• "Nice Age" (1980, GB, Països Baixos)
• "Tighten Up" (Japanese Gentlemen Stand Up Please) (versió de Archie Bell & the Drells; 1980, USA, Japó; 1981, GB)
• "Cue" (1981, Japó)
• "Mass" (1981, Japó)
• "Taiso" (1982, Austràlia, Japó)
• "Pure Jam" (1982, Espanya)
• "Kimi ni Munekyun" (1983, Japó)
• "Kageki na Shukujo" (1983, Japó)
• "Ishin Denshin (You've Got To Help Yourself)" (1983, Japó)
• "Every Time I Look Around (I Hear The Madmen Call)" (1983, Holanda)
• Reconstructions EP (1992, GB)
• "Pocketful of Rainbows" (1993, Japó)
• "Be A Superman" (1993, Japó)
• "Rescue / Rydeen 79/07" (2007, Japó)
• "The City of Light / Tokyo Town Pages" (2008, Japó)
• "good morning, good night" (2009, Japó)

• 1978 Yellow Magic Orchestra
• 1979 Solid State Survivor
• 1980 ×∞ Multiplies (a.k.a Zoshoku)
• 1981 BGM
• 1981 Technodelic
• 1983 Naughty Boys
• 1983 Naughty Boys Instrumental
• 1983 Service
• 1993 Technodon

• 1980 Public Pressure
• 1984 After Service
• 1991 Faker Holic (Transatlantic Tour 1979)
• 1992 Complete Service (mesclat perBrian Eno)
• 1993 Technodon Live
• 1993 Live At The Budokan 1980
• 1993 Live At Kinokuniya Hall 1978
• 1995 Winter Live 1981
• 1996 World Tour 1980
• 1997 Live At The Greek Theatre 1979
• 2008 EUYMO-YELLOW MAGIC ORCHESTRA LIVE IN LONDON+GIJON 2008-
• 2008 LONDONYMO - Yellow Magic Orchestra Live in London 15/6 08
• 2008 GIJONYMO-YELLOW MAGIC ORCHESTRA LIVE IN GIJON 19/6 08-

• 1984 Sealed
• 1992 Technobible
• 1992 Kyoretsu Na Rhythm
• 2000 YMO Go Home! : The Best of Yellow Magic Orchestra,
• 2001 One More YMO: The Best of YMO Live"
• 2003 UC YMO: Ultimate Collection of Yellow Magic Orchestra

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Yellow Magic Orchestra

• Web oficial de YMO (en japonès)
• website Oficial a MySpace