|
La xerna borda, el mero déntol, el nero o el nero dentó (Epinephelus caninus) és una espècie de peix de la família dels serrànids i de l'ordre dels perciformes.[4]
Morfologia
Els mascles poden assolir els 157 cm de longitud total[5] i els 80 kg de pes. El cos és robust, oval i allargat. El cap és bastant gros i llarg (un terç de la llargària total). Boca molt ampla. Les dents estan ben desenvolupades. Els ulls són grossos. A l'opercle hi ha tres espines. L'aleta dorsal és llarga i baixa. La caudal és concava en els adults, mentre que en els joves no ho és tant. És de color gris al dors i més clar al ventre.[6]
Reproducció
És hermafrodita: les femelles passen a mascles. La posta es fa entre la primavera i l'estiu.[7]
Alimentació
Com tots els serrànids, és molt voraç: menja peixos i cefalòpodes.[8]
Hàbitat
És bentònic de fons rocallós o fangós segons la fondària (50-1.000 m). Els joves es troben més al litoral a fons rocallosos i els adults a fons fangosos en el talús.[9]
Distribució geogràfica
Es troba des de Portugal fins a Angola, incloent-hi la Mediterrània.[6]
Costums
A vegades es poden veure nedant a mitjan aigua a prop de penya-segats submarins. A la primavera s'apropa més a la costa. Els joves poden trobar-se davall objectes flotants.[10]
És pescat amb palangre i volantí, i pot capturar-se fent pesca submarina però és una presa rara.[10]
Observacions
Pot arribar a viure fins als 75 anys segons un exemplar capturat a l'illa de Mallorca.[11]
Referències
- ↑ Bloch M. E. 1793. Naturgeschichte der ausländischen Fische. Berlin. Naturg. Ausl. Fische v. 7. i-xiv + 1-144.
- ↑ BioLib
- ↑ Valenciennes, A. 1837-1844. Ichthyologie des îles Canaries, ou histoire naturelle des poissons rapportés par Webb & Berthelot. A: P. B. Webb & S. Berthelot. Histoire naturelle des îles Canaries. París, 1835-1850. Ichthyologie des îles Canaries, ou histoire naturelle des poissons rapportés par Webb & Berthelot. v. 2 (pt 2): 1-109, 26 pls.
- ↑ The Taxonomicon (anglès)
- ↑ Heemstra, P.C. i J.E. Randall, 1993. FAO species catalogue. Vol. 16. Groupers of the world (family Serranidae, subfamily Epinephelinae). An annotated and illustrated catalogue of the grouper, rockcod, hind, coral grouper and lyretail species known to date. FAO Fish. Synop. 125(16):382 p.
- ↑ 6,0 6,1 «Epinephelus caninus» (en anglès). FishBase. Froese, Rainer; Pauly, Daniel (editors).
- ↑ Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma, maig del 2000. Manuals d'introducció a la naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Plana 138.
- ↑ Tortonese, E., 1986. Serranidae. p. 780-792. A P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.) Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París. vol. 2.
- ↑ Smith, C.L., 1990. Serranidae. p. 695-706. A J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 2.
- ↑ 10,0 10,1 Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Plana 138.
- ↑ Morales-Nin, B., D. Bauza i A.M. Grau, 2005. Otolith characteristics and age estimation of an exceptioanlly olddogtooth grouper (Epinephelus caninus) captured off Majorca Island (western Mediterranean). Cybium 29(1):100-102.
Bibliografia
- Cheung, W.W.L., T.J. Pitcher i D. Pauly, 2005. A fuzzy logic expert system to estimate intrinsic extinction vulnerabilities of marine fishes to fishing Biol. Conserv. 124:97-111.
- Helfman, G. S.; Collette, B. B.; Facey, D. E. The Diversity of Fishes (en anglès). Blackwell Science, 1997. ISBN 9780865422568.
- Moyle, P.; Cech, J. Fishes: An Introduction to Ichthyology (en anglès). 4a edició. Prentice Hall, 2000. ISBN 9780130112828.
- Nelson, J. S. Fishes of the World (en anglès). 3a edició. Wiley, 1994. ISBN 978-0-471-54713-6.
- Wheeler, A. The World Encyclopedia of Fishes (en anglès). 2a edició. Macdonald, 1985. ISBN 978-0356107158.
Enllaços externs
| Bases de dades taxonòmiques | |
|---|
|
.svg){kind=icon}
