|
Xarxa de Biblioteques Municipals
La Xarxa de Biblioteques Municipals és una xarxa de biblioteques públiques i bibliobusos de la província de Barcelona. Actualment, en formen part 233 biblioteques públiques i 10 bibliobusos,[1] gestionats conjuntament entre els ajuntaments de la província i la Diputació de Barcelona. Les biblioteques municipals ofereixen principalment préstec gratuït de llibres, música, pel·lícules i revistes; premsa diària; activitats culturals i de formació; accés públic a Internet i d'altres serveis d'informació, depenent de cada centre.[2] Història L'antecedent històric de la Xarxa de Biblioteques Municipals es remunta al 1918, quan la Mancomunitat de Catalunya crea les quatre primeres biblioteques públiques a Catalunya amb l'objectiu d'estendre la cultura i la formació a Catalunya tot seguint el model de biblioteca dissenyat per Eugeni d'Ors. S'instal·la una biblioteca popular per província: Sallent, Valls, les Borges Blanques i Olot.[3] El 1920 es constitueix la Central Tècnica de Biblioteques Populars, que unifica criteris de funcionament i dona suport a la gestió. Estarà dirigida per Jordi Rubió i Balaguer. Amb la dictadura de José Antonio Primo de Rivera (des de 1922), desapareix la Mancomunitat i es fracciona l'administració unitària de les biblioteques. La Diputació de Barcelona assumeix llavors la gestió de les biblioteques que queden dins del seu territori i la Central Tècnica. També crea noves biblioteques. Amb la Segona República (des de 1931) i l'adveniment de la Generalitat de Catalunya, s'uneixen de nou les biblioteques en una sola xarxa. Amb l'arribada de la guerra civil, les biblioteques continuen funcionant, però es crea el Servei de Biblioteques al Front. Es crea una Central Tècnica per gestionar la tramesa de llibres i apareix el primer bibliobús l'any 1938 per fer arribar el servei bibliotecari als soldats i convalescents. L'any 1939 desapareix la Generalitat i es trenca la Xarxa. A partir dels anys quaranta, la Diputació de Barcelona assumeix el que queda del sistema bibliotecari. Es nomena un nou director que s'encarrega de la Biblioteca de Catalunya, l'Escola de Bibliotecàries, la Xarxa de Biblioteques Populars (12 biblioteques a la província de Barcelona) i la Central Tècnica. Els fons de les biblioteques són censurats i mutilats. L'establiment de la democràcia (des de 1978) fomenta una gran demanda d'equipaments públics. En els primers anys de la democràcia, la Diputació amplia i millora les biblioteques existents i en fa de noves. L'any 1981 el Parlament de Catalunya aprova la Llei de Biblioteques.[4] Uns anys després, el 1987 la Diputació de Barcelona, presidida per Antoni Dalmau, inicia un ambiciós programa bibliotecari. La Diputació es converteix en la primera institució catalana que compra el programari VTLS per informatitzar tots els serveis de les biblioteques. L'any 1993 es publica la Llei del Sistema Bibliotecari de Catalunya,[5] que estableix que la biblioteca pública és un servei municipal obligatori. A partir d'aquesta llei, la Diputació de Barcelona, com a servei supramunicipal, centra la seva política bibliotecària en donar suport a tots els aspectes de competència municipal: planificar nous equipaments, avaluar serveis, prestar serveis (selecció, adquisició i tractament dels fons), desenvolupar el Pla de Bibliobusos, formar personal, editar publicacions i materials de difusió, atorgar ajuts econòmics per a nous edificis, oferir ajuts econòmics per a activitats de promoció de la lectura. Serveis La Xarxa ofereix serveis[6] des de qualsevol municipi de Barcelona. Els seus usuaris disposen d'un carnet únic vàlid a totes les biblioteques públiques de Catalunya, que permet accedir gratuïtament als principals serveis de les biblioteques així com descomptes en establiments culturals. El treball en xarxa també fa que les biblioteques i bibliobusos donin accés a l'Aladí,[7] el catàleg col·lectiu de la Xarxa de Biblioteques Municipals, amb més de vuit milions de documents (llibres, DVD, CD, diaris i revistes) de totes les biblioteques municipals de la província. Finalment, el servei de préstec interbibliotecari permet al ciutadà demanar llibres de qualsevol biblioteca de la Xarxa i rebre'ls a la biblioteca més propera.[8] Les biblioteques municipals de la Xarxa comparteixen recursos tecnològics, documentals i humans, el que fa més sostenible la creació i manteniment d'aquests equipaments públics. La Diputació de Barcelona és l'encarregada de coordinar el treball en xarxa d'aquestes biblioteques, esteses per més de 130 municipis. En el cas dels municipis de menys de 3.000 habitants, la Diputació de Barcelona s'ocupa en exclusiva de donar servei de lectura pública a través d'una xarxa de nou bibliobusos, que arriben a un centenar més de municipis. La tasca conjunta que realitzen diàriament els ajuntaments i la Diputació de Barcelona queda regulada en un conveni de col·laboració que estableix les bases de la prestació del servei bibliotecari al municipi.
Llista de bibliotequesA principis de 2018, la Xarxa de Biblioteques Municipals està formada per 225 biblioteques i 10 bibliobusos:[1]
Referències
Bibliografia
Enllaços externs |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
