XXVI edició de la Mostra de València
La XXVI edició de la Mostra de València, coneguda oficialment com a XXVI Mostra de València - Cinema del Mediterrani, va tenir lloc entre el 13 i el 20 d'octubre de 2005 a València. El març de 2005 el director de la Mostra, José Antonio Escrivá, fou acusat d'irregularitats[1] i el maig va dimitir.[2] Fou nomenat nou director el també director de cinema Joan Piquer i Simón, qui va retardar l'edició novament fins a octubre.[3] DesenvolupamentLes projeccions es tornen fer als Cines UGC de Campanar (València). Es van projectar un total de 145 pel·lícules, de les que 57 (el 39 %) no són de països mediterranis: 12 a la secció oficial, 13 a la secció informativa, 12 a la secció "Desastres de la Guerra" (LX aniversari de la fi de la II Guerra Mundial)", 7 de la secció "En un lugar de la Mostra" (homenatge al IV Centenari del Quixot), 7 del cicle de la República Txeca, 6 del la secció Fantastic Fantasy, 7 a la secció "Cine íntimo", 4 en l'homenatge a Amparo Baró, 4 en l'homenatge a Elisa Ramírez, 5 en l'homenatge a Arturo Fernández, 4 en l'homenatge a Miguel Mihura, 4 en l'homenatge a Rafael Rivelles, 5 en l'homenatge a Jean Renoir, 2 en l'homenatge a Yoshihiro Nakamura, 33 de la Mostra Cinema Valencià, 15 en la Mostra Mar i 6 a la Mostreta. El cartell d'aquesta edició seria fet per Serafín Mesa i el pressupost fou de 1.550.000 euros.[4] La gala d'inauguració va tenir lloc al Palau de la Música de València. Fou presentada per Lola Johnson i es va homenatjar Rafael Rivelles a través de la seva filla, Amparo Rivelles. Les estrelles convidades foren Andie MacDowell i Leslie Caron, i van rebre la Palmera d'Honor Amparo Baró, Arturo Fernández i Elisa Ramírez.[5][6] Pel·lícules exhibidesSecció oficial
Secció informativa
JuratFou nomenada presidenta del jurat l'actriu espanyola Victoria Vera i la resta del tribunal va estar format per l'actor portoriqueny Andrés Alexis Fernández, el productor austríac Josef Koschier, el director polonès Wiktor Grodecki, el programador tunisià Walid Zaïne, i el sociòleg italià Giuseppe Massaro.[7] Premis
Referències
Fonts
|