Wolfgang Hahn

Wolfgang Hahn

Biografia
Naixement	30 abril 1911 Potsdam (Alemanya)
Mort	10 gener 1998 (86 anys) Kassel (Alemanya)
Rector Universitat Tecnològica de Graz
1969 – 1970 ← Anton Pischinger – Karl Rinner →
Dades personals
Formació	Universitat Frederic Guillem de Berlín (1930–1933) Universitat de Göttingen (1929–1930) Universitat Frederic Guillem de Berlín (1928–1929)
Tesi acadèmica	Die Nullstellen der Laguerreschen und Hermiteschen Polynome  (1933 )
Director de tesi	Issai Schur
Activitat
Camp de treball	Q-càlcul, física matemàtica, teoria d'equacions diferencials i polinomi
Lloc de treball	Berlín Graz Brunsvic Chennai
Ocupació	matemàtic, professor d'universitat, degà
Ocupador	Universitat de Wisconsin-Madison (1964–1964) Universitat d'Alabama a Huntsville (1964–1964) Universitat Tecnològica de Graz (1964–1981) Indian Institute of Technology, Madràs (1959–1961) Universitat Tècnica de Brunsvic (1952–1963) Wehrmacht (1940–1945)
Carrera militar
Conflicte	Segona Guerra Mundial
Obra
Obres destacables polinomis de Hahn polinomis duals continus de Hahn funció q-Bessel de Hahn-Exton polinomis continus de Hahn
Estudiant doctoral	Siegfried Lehnigk, Harald Wimmer i Anthony Michel
Família
Cònjuge	Irmgard Pollack

Wolfgang Hahn (Potsdam, 30 d'abril de 1911 - Kassel, 10 de gener de 1998) va ser un matemàtic alemany.

Hahn va estudiar matemàtiques a les universitat de Berlín i de Göttingen. Es va doctorar el 1933 amb una tesi dirigida per Issai Schur. Els anys següents, des de 1933 fins a 1940, va ser professor de matemàtiques a escoles de secundària a Berlín i a Züllichau (actual Sulechów, Polònia) on va tenir d'alumna Irmgard Pollack amb qui es va casar més tard.^[1] El 1940, en plena Segona Guerra Mundial, va ser reclutat per la Wehrmacht i en viat a la Noruega ocupada. No en va retornar fins al 1946 i com que no va poder tornar a l'ensenyament va estar treballant de peó industrial, mentre preparava la seva habilitació docent que va aconseguir el 1950 a la universitat de Berlín.^[2]

Des de 1952 fins a 1963 va ser professor titular de la universitat tècnica de Brunsvic, excepte el període 1959-1961 en el qual es va desplaçar a Chennai (Índia) per ajudar a posar en marxa l'Institut Tecnològic d'aquesta ciutat.^[3] Després de fer unes estances a universitats americanes, el 1964 va ser nomenat professor de la universitat tècnica de Graz (Àustria),^[4] de la qual va arribar a ser rector el bienni 1969-1970.^[5] Es va retirar el 1981 i es va quedar a viure a Graz, fins que el 1997 el seu estat de salut va fer que es traslladés a Kassel, on vivia el seu fill. Va morir a Kassel pocs mesos després.

El principal camp de treball de Hahn va ser l'anàlisi matemàtica, particularment les funcions especials i els polinomis ortogonals. Va ser el màxim exponent de l'anomenada escola austríaca del q-càlcul.^[6] Va publicar dos llibres notables sobre l'estabilitat del moviment: Theorie und Anwendungen der direkten Methode von Ljapunov (1959), sobre els treballs del matemàtic rus Aleksandr Liapunov,^[7] i Stability of Motion (1967), escrit mestre estava als Estats Units. També va publicar una setantena d'articles científics^[8] i va editar i traduir els manuals de matemàtiques elementals (1976) i de matemàtiques superiors (1977) del matemàtic rus Mark Vigodski.^[9]

• Aigner, Alexander. Das Fach Mathematik an der Universität Graz (en alemany). Akademische Druck- u. Verlagsanstalt, 1985. ISBN 9783201012683. 
• Dieter, Ulrich; Lehnigk, Siegfried H. «Wolfgang Hahn, 1911–1998» (en alemany). Internationale Mathematische Nachrichten, Vol. 53, Num. 181, 1999, pàg. 2-12. ISSN: 0020-7926.
• Ernst, Thomas. A Comprehensive Treatment of q-Calculus (en anglès). Birkhäuser, 2012. ISBN 978-3-0348-0430-1. 
• Kappel, F. «Wolfgang Hahn - an address in honour of his 70th birthday». A: F. Kappel, W. Schappacher (eds.). Evolution Equations and Their Applications (en anglès). Pitman, 1982, p. xi-xvi. ISBN 9780273085676. 

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Wolfgang Hahn» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.