Wolf Vostell (14 d'octubre de 1932 a Leverkusen - 3 d'abril de 1998 a Berlín) fou un artista alemany de prestigi internacional, figura fonamental de l'art de la segona meitat del segle xx, creador de les primeres obres de videoart i instal·lacions amb televisions. Fou un dels membres fundadors de diversos grups i moviments artístics, com Fluxus, Happening, i un dels pioners de l'art audiovisual.[1]
Biografia
Fugint de la II Guerra Mundial Vostell es va traslladar amb la seva família a Txecoslovàquia, on va viure fins a la fi de la guerra. En el col·legi va viure el que ell anomenava el seu primer Happening, ja que durant un bombardeig se li va indicar que s'ocultés sota un arbre i des d'allí va contemplar la caiguda de les bombes.[2]
El retorn a Colònia, acompanyat de la seva mare i de la seva germana, va constituir una experiència fonamental en la seva vida, ja que va haver de fer-lo caminant, i en els tres mesos que va durar el viatge va ser testimoni dels devastadors efectes de la guerra en ciutats com Praga, Dresden o Kassel. A més, els terribles efectes de l'Holocaust el marcarien profundament, sent un dels temes més recurrents de la seva obra, com ho demostra l'obra Shoah.
Va realitzar els seus primers estudis sobre art a Colònia, aprenent pintura, fotografia i litografia, i després a l'acadèmia de Wuppertal, aprenent pintura lliure i tipografia experimental. Després del seu primer viatge a París, i recollint un titular del diari Le Figaro que li va cridar l'atenció, va encunyar el terme Dé-coll/age, que va distingir del collage tradicional i la seva juxtaposició creativa d'elements, relacionant-lo amb la traducció literal de la paraula francesa de la qual derivava: desprendre, i destruir/morir. Va aplicar el nou terme tant a les seves pintures Dé-coll/age, que incloïen esquinçalls de cartells, fotografies gargotejades i objectes. Tant les seves obres materials com accions eren impulsades per un mateix principi, l'estètica de la destrucció, que pretenia recollir el caràcter negatiu i agressiu del món contemporani.
El 1954 es va traslladar a París per a estudiar pintura i gravat a l'Escola Nacional Superior de Belles Arts i va començar a treballar com assistent del cartellista Adolphe Mouron Cassandre. Després, entraria en l'Acadèmia d'Arts de Düsseldorf. En aquells dies ja havia demostrat el seu interès per artistes com Goya, Brueghel, Zurbarán, El Bosch o Léger i havia consagrat part del seu temps a l'obra del psicòleg Carl Jung.[3]
El 1958 va crear Das schwarze Zimmer. La primera obra en la història de l'art que incorpora un televisor, que avui forma part de la col·lecció del Museu Berlinische Galerie de Berlín.
El 1954 Wolf Vostell va inventar la tècnica del Dé-coll/age, i amb 6 TV Dé-coll/age de l'any 1963, que forma part de la col·lecció del Museu Reina Sofia Wolf Vostell es va convertir en pioner de les instal·lacions i el videoart. També és pioner del Happening i del moviment Fluxus a Europa. Vostell va treballar la tècnica del gargotejat creant obres en les quals reflectia la vida socio-política del moment, objectiu que també assolia amb els seus ambients i escultures.
En els anys 70 va començar a fer servir el formigó com a element fonamental en la major part de la seva àmplia creació. El 1976, acompanyat per la seva esposa extremenya Mercedes Guardado Olivenza, s'estableix a Malpartida de Càceres i als Barruecos -un magnífic paratge, declarat el 1996 Monument Natural, on es conjuga la bellesa natural d'unes grans roques granítiques i l'aigua d'una presa, un ric potencial ecològic i un complex d'edificis del segle xviii que va ser utilitzat com Safareig de Llanes- i declara la zona com Obra d'Art de la Natura. Des d'aquell moment, va concebre la idea de crear-hi un museu, inconfusible i innovador, com expressió de l'art d'avantguarda, un lloc de trobada de l'Art i la Vida, i el 1976 va fundar el Museu Vostell-Malpartida, (MVM), que des de 1994 és gestionat per la Junta d'Extremadura. El 2005 la Junta d'Extremadura va incorporar l'Arxiu Vostell al Museu Vostell Malpartida, a la disposició d'investigadors i estudiosos.[4] L'any 1992 David Vostell va filmar el documental Vostell 60 – Rückblick 92 sota la seva direcció artística sobre una retrospectiva de Wolf Vostell a Colònia.
Vostell a Catalunya
A Catalunya, va dur a terme una acció a la plaça de Catalunya de Barcelona el 1960, i va participar en el Sisè Saló de Maig dos anys més tard, i posteriorment al congrés de happenings de Granollers, el 1976. El 1978 s'instal·là a Figueres (Alt Empordà) una seva escultura de grans dimensions, anomenada, Obelisc a la televisió, situada al costat del Teatre-Museu Dalí. Es tracta d'una columna realitzada amb catorze televisions col·locades una sobre l'altra, coronada per un bust femení amb una antena al cap.
Citacions
Vida és Art, Art és Vida, 1961
Les coses que no coneixeu són les que canviaran la vostra vida, 1973
Jo declaro la pau com la més gran obra d'art, 1979 [5]
Obres rellevants
Wolf Vostell, Ruhender Verkehr, 1969, ColoniaWolf Vostell, VOAEX, 1976, Los Barruecos, Museo Vostell Malpartida.Wolf Vostell, Zwei Beton Cadillacs en hormigon en forma de la maja desnuda, 1987, Berlín, Rathenauplatz.
Korea, Korea Massaker, 1953
Das schwarze Zimmer, 1958, Instal·lació amb televisions, Berlinische Galerie, Berlin
Wolf Vostell. Leben = Kunst = Leben, Kunstgalerie Gera, E.A. Seemann, 1993, ISBN 3-363-00605-5
Wolf Vostell in nordrheinwestfälischen Sammlungen. Kulturabteilung Bayer AG, Leverkusen, 1997.
Wolf Vostell. Automobile, Pablo J. Rico. Wasmuth Verlag, 1999, ISBN 3-8030-3093-5
Vostell. I disastri della pace / The Disasters of Peace, Varlerio Dehò, Edizioni Charta, Milano 1999, ISBN 88-8158-253-8
Wolf Vostell. La Caída del Muro de Berlín. Museo Vostell Malpartida, 2000. ISBN 84-7671-583-8
10 Happenings de Wolf Vostell, José Antonio Agúndez García, Editora Regional de Extremadura, 2001, ISBN 84-7671-510-2
Wolf Vostell. Television, Galeria Miejska Arsenal w Poznania, Polonia, 2002, ISBN 83-88947-05-2
Wolf Vostell. Museo Vostell Malpartida, MVM, Catalogo, 2002, ISBN 84-7671-697-4
Wolf Vostell. Giacomo Zaza, La Nuova Pesa, Roma, 2004, ISBN 2-9519858-4-3
Wolf Vostell, Maria del Mar Lozano Bartolozzi, Editorial Nerea, Serie Arte Hoy, 2005, ISBN 9788489569386
Wolf Vostell. Die Druckgrafik. Dr. Wolfgang Vomm, Prof. Dr. Wulf Herzogenrath u. José Antonio Agúndez García, Hrsg.: Städtische Galerie Villa Zanders in Zusammenarbeit mit dem Galerie + Schloßverein e.V. Bergisch Gladbach 2006, ISBN 3-9810401-0-4
sediment: Wolf Vostell. auf Straßen und Plätzen durch die Galerien Mitteilungen zur Geschichte des Kunsthandels, Heft 14/2007. Zentralarchiv des internationalen Kunsthandels e. V., Verlag für moderne Kunst, Nürnberg, ISBN 978-3-939738-61-9
Wolf Vostell. Meine Kunst ist der ewige Widerstand gegen den Tod. LVR-Landes Museum Bonn, 2007. ISBN 978-3-9811834-0-5
Wolf Vostell. Mon art est la résistance éternelle á la mort. Carré d'Art-Musée d'Art Contemporain de Nimes, 2008, ISBN 97-8-2-915639-88-9
Das Theater ist auf der Straße, Die Happenings von Wolf Vostell. Museum Morsbroich Leverkusen. Kerber Verlag, 2010, ISBN 978-3-86678-431-4
Wolf Vostell. Artista Europeo, Mudima Edizioni, Milano, 2010, ISBN 9788896817049
Mi vida con Vostell, un artísta de vanguardia, Mercedes Guardado. Editorial La Fabrica, Madrid, 2011, ISBN 978-84-92841-91-2
Dé-coll/age und Happening. Studien zum Werk von Wolf Vostell, Ludwig, Kiel, 2012, ISBN 978-3-86935-145-2
Beuys Brock Vostell. Aktion Demonstration Partizipation 1949-1983. ZKM - Zentrum für Kunst und Medientechnologie, Hatje Cantz, Karlsruhe, 2014, ISBN 978-3-7757-3864-4.[19]
Dick Higgins, Wolf Vostell. Fantastic Architecture. Primary Information, 2015, ISBN 978-0990-6896-07
Wolf Vostell, Seismograph seiner Epoche, Werke 1952-1998. Editor David Vostell, LB Publikation, The Wolf Vostell Estate, 2016
Vostell. Stills. Rooster Gallery New York, The Wolf Vostell Estate, 2016
Premis i reconeixements
1981: Dozent, Internationale Sommerakademie Salzburg
