Woburn (Massachusetts)
Woburn és una població dels Estats Units a l'estat de Massachusetts. Segons el cens del 2008 tenia 36.871 habitants.[1] DemografiaSegons el cens del 2000, Woburn tenia 39.684 habitants, 14.997 habitatges, i 9.658 famílies.[2] La densitat de població era de 1.135,4 habitants/km².[3] Dels 14.997 habitatges en un 26,8% hi vivien nens de menys de 18 anys, en un 49,5% hi vivien parelles casades, en un 10,9% dones solteres, i en un 35,6% no eren unitats familiars. En el 28,7% dels habitatges hi vivien persones soles el 10,1% de les quals corresponia a persones de 65 anys o més que vivien soles. El nombre mitjà de persones vivint en cada habitatge era de 2,47 i el nombre mitjà de persones que vivien en cada família era de 3,09.[2] Per edats la població es repartia de la següent manera: un 21,1% tenia menys de 18 anys, un 6,9% entre 18 i 24, un 34,9% entre 25 i 44, un 21,8% de 45 a 60 i un 15,4% 65 anys o més. L'edat mediana era de 38 anys. Per cada 100 dones de 18 o més anys hi havia 93,1 homes.[2] La renda mediana per habitatge era de 54.897 $ i la renda mediana per família de 66.364$. Els homes tenien una renda mediana de 45.210 $ mentre que les dones 33.239$. La renda per capita de la població era de 26.207$. Entorn del 4,5% de les famílies i el 6,1% de la població estaven per davall del llindar de pobresa. Poblacions més properesEl següent diagrama mostra les poblacions més properes. Arlington (8 km)
Burlington (5 km)
Lexington (8 km)
Medford (8 km)
Melrose (8 km)
Pinehurst (8 km)
Reading (6 km)
Stoneham (4 km)
Wakefield (7 km)
Winchester (4 km)
Incident de contaminació de les aigües subterràniesWoburn va ser l'escenari d'una greu crisi de contaminació de l'aigua. Entre mitjans i finals de la dècada dels 70, la comunitat local es va preocupar per l'alta incidència de leucèmia infantil i altres malalties, especialment a la zona de Pine Street, a l'est de la localitat. Després que es trobaren alts nivells de contaminació química als pous G i H de la ciutat de Woburn el 1979, alguns membres de la comunitat van sospitar que la incidència inusualment alta de leucèmia, càncer i una gran varietat d'altres problemes de salut estava relacionada amb la possible exposició a compostos orgànics volàtils a les aigües subterrànies bombejades dels pous G i H. El maig del 1982, una sèrie de ciutadans els fills dels quals havien mort de leucèmia o l'havien desenvolupada van presentar una demanda civil contra dues corporacions, W. R. Grace and Company i Beatrice Foods. La filial de Grace, Cryovac, i Beatrice van ser acusades de contaminar les aigües subterrànies mitjançant l'eliminació inadequada de tricloroetilè (TCE), percloroetilè (perc o PCE) i altres dissolvents industrials a les seves instal·lacions de Woburn, prop dels pous G i H.[4] En una decisió controvertida, el jutge Walter Jay Skinner dictaminà que els jurats haurien de respondre preguntes que ells i molts altres consideraven confuses.[5] Beatrice va ser absolta i Grace només va pagar 8 milions de dòlars, un terç dels quals es van destinar als advocats i als honoraris dels advocats. Un informe de l'Agència de Protecció Ambiental dels Estats Units va trobar més tard Beatrice i Grace responsables de la contaminació i hagueren de pagar la neteja tòxica més gran i més cara de la història dels EUA, amb un cost que arribà als 68 milions de dòlars.[6] Jonathan Harr va escriure un llibre titulat A Civil Action sobre el cas. El 1998 el llibre es va convertir en una pel·lícula protagonitzada per John Travolta i Robert Duvall, també titulada A Civil Action. La pel·lícula es va rodar en gran part a les properes Bedford i Lexington, amb només unes quantes fotografies a Woburn. Referències
|