Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Wilson Simonal

Plantilla:Infotaula personaWilson Simonal
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(pt) Wilson Simonal de Castro Modifica el valor a Wikidata
23 febrer 1938 Modifica el valor a Wikidata
Rio de Janeiro (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 juny 2000 Modifica el valor a Wikidata (62 anys)
São Paulo (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcirrosi hepàtica Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsWilson Simonal Modifica el valor a Wikidata
Grup ètnicAfrobrasilers i negres Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant, artista d'estudi, compositor Modifica el valor a Wikidata
GènereMúsica Popular Brasileira Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficOdeon Records Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsWilson Simoninha, Max de Castro Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0800436 TMDB.org: 1164026
Musicbrainz: 2ec73913-df20-484f-b638-cd63a5122b9f Discogs: 215605 Allmusic: mn0000420692 Modifica el valor a Wikidata

Wilson Simonal de Castro (Rio de Janeiro, 23 de febrer de 1938 - São Paulo, 25 de juny de 2000) va ser un cantant i compositor brasiler de gran èxit en la dècada del 1960 i la dècada del 1970, fins i tot va dirigir un programa de la cadena de televisió TV Tupi (Spotlight) i dos programes de TV Record, Show em Si... Monal i Vamos S'imbora, i signant el que es considerava aleshores el major contracte de publicitat d'un artista brasiler, amb l'empresa anglo-neerlandesa Royal Dutch Shell.[1]

Biografia

Cantant amb una tècnica minuciosa i una destacada qualitat vocal, Simonal va veure la seva carrera decaiguda després de l'episodi en què el seu nom es va vincular amb uns agents dels DOPS -el departament governamental responsable de la repressió a comunistes, anarquistes, sindicats i moviments socials durant la dictadura militar al Brasil- que van torturar Raphael Viviani, comptable del cantant,.[2] El cantant acabaria sent processat i condemnat per extorsió per segrest, i, en el transcurs d'aquest procés, va escriure un document en el qual afirmava ser un denunciant, que el va acabar portant a l'ostracisme i a la condició de pària en la música popular brasilera.[1]

Els seus èxits principals són Balanço Zona Sul, Lobo Bobo, Mamãe Passou Açúcar em Mim, Nem Vem Que Não Tem, Tribute to Martin Luther King, Sá Marina (que va ser regravat en anglés per Sérgio Mendes i Stevie Wonder, titulada Pretty World), País Tropical (de Jorge Ben, el que seria el seu major èxit comercial), i A Vida É Só pra Cantar. Simonal va tenir una filla, Patrícia, i dos fills, també músics, Wilson Simoninha i Max de Castro.[3]

Va morir als 62 anys, a causa d'una cirrosi hepàtica provocada per la seva addicció a l'alcohol.[4]

Homenatges

L'any 2009, la vida del cantant carioca va ser duta a les pantalles, amb el documental Simonal: Ninguém Sabe o Duro que Dei. El film va rebre 4 guardons en el.[5] El 2012, Wilson Simonal va ser escollit el quart millor cantant brasiler de tots els temps per la revista Rolling Stone Brasil.[6] El 2018 es va estrenar una biopic sobre l'artista, Simonal, dirigit per Leonardo Domingues i amb Fabrício Boliveira interpretant el paper principal.[7]

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Wilson Simonal
  1. ↑ 1,0 1,1 Alexandre, Ricardo. Nem vem que não tem: A vida e o veneno de Wilson Simonal (en portuguès). 1ª, 2009. ISBN 978-85-250-4728-1.  Arxivat 2023-05-11 a Wayback Machine.
  2. ↑ Medeiros, Jotabê. «Estado reconhece perseguição a ex-contador que acusou Simonal» (en portuguès). Farofafá, 24-04-2021. Arxivat de l'original el 11 de maig 2023. [Consulta: 11 maig 2023].
  3. ↑ «Wilson Simonal» (en portuguès brasiler). Dicionário Cravo Albin da Música Popular Brasileira. Arxivat de l'original el 2024-05-25. [Consulta: 14 maig 2023].
  4. ↑ «Simonal, da fama ao alcoolismo» (en portuguès brasiler). O Tempo, 23-04-2011. Arxivat de l'original el 2023-05-29. [Consulta: 29 maig 2023].
  5. ↑ «GRANDE PRÊMIO: É Proibido Fumar vence o Oscar brasileiro -» (en portuguès brasiler). Cineclick. UOL, 08-06-2010. Arxivat de l'original el 2010-06-12. [Consulta: 14 maig 2023].
  6. ↑ de Castro, Max. Rolling Stone Brasil. As 100 Maiores Vozes da Música Brasileira (en portuguès) [Consulta: 3 abril 2022]. 
  7. ↑ «Fabrício Boliveira diz que interpretar Simonal o deixou mais atento: 'Negros têm menos chance de errar'» (en portuguès brasiler). Folha de S.Paulo, 07-08-2019. Arxivat de l'original el 2023-05-16. [Consulta: 16 maig 2023].


Kembali kehalaman sebelumnya