Wülfingita

Wülfingita
Fórmula química	Zn(OH)₂
Epònim	Ernst Anton Wülfing
Localitat tipus	Escombreres de Slag, Süss, Districte de Richelsdorf, Hessen, Alemanya
Classificació
Categoria	òxids
Nickel-Strunz 10a ed.	4.FA.10
Nickel-Strunz 9a ed.	4.FA.10
Dana	6.2.10.1
Heys	7.5.4
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 8,49Å; b = 5,16Å; c = 4,91Å;
Grup espacial	grup espacial 19
Color	incolor, blanc
Duresa (Mohs)	3
Lluïssor	cerosa
Diafanitat	transparent, translúcida
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,572 nβ = 1,578 nγ = 1,580
Birefringència	δ = 0,008
Angle 2V	mesurat: 60°, calculat: 60°
Dispersió òptica	r < v forta
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1983-070
Any d'aprovació	1983
Símbol	Wfg
Referències	[1]

La wülfingita és un mineral de la classe dels òxids. Anomenada així per K. Schmetzer, G. Schnorrer-Köhler, i O. Medenbach en honor d'Ernst Anton Wülfing, mineralogista i petrògraf, conegut per les seves investigacions sobre les propietats òptiques de minerals i meteorits. És un dels minerals de zinc més simples. Químicament parlant és l'anàleg de zinc de la spertiniïta (tots dos són ortoròmbics, però estructuralment són diferents). És un polimorf de la sweetita i l'ashoverita.

La wülfingita és un òxid de fórmula química Zn(OH)₂. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3. Segons la classificació de Nickel-Strunz, la wülfingita pertany a «04.FA: Hidròxids amb OH, sense H2O; tetraedres que comparetixen vèrtex» juntament amb els següents minerals: ashoverita, behoïta, sweetita i clinobehoïta.

S'ha descrit en vetes de fluorita en pedreres de roca calcària. Es forma com a rar mineral secundari per alteració d'escòria de zinc. S'ha trobat associat a simonkol·leïta, hidrocerussita, diaboleïta, zincita, hidrozincita, zinc natiu (Richelsdorf, Alemanya); ashoverita i fluorita (a prop d'Ashover, Anglaterra).^[2] S'ha descrit a Alemanya i al Regne Unit.^[3]