Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Violator

Infotaula d'àlbumViolator
TipusÀlbum d'estudi
ArtistaDepeche Mode
Publicat19 de març del 1990
EnregistratMaig de 1989 - Febrer de 1990
GènereSynthpop, New Wave, Alternative dance, Alternative rock, Pop, Rock, Electronic
Durada47:02
Llenguaanglès Modifica el valor a Wikidata
DiscogràficaMute (UK)
Sire, Reprise (EUA)
ProductorDepeche Mode, Flood 
Enllaç
Formatdisc compacte, casset, LP, descàrrega digital i estríming de música Modifica el valor a Wikidata
Pistes
1. World in My Eyes
2. Sweetest Perfection (en) Tradueix
3. Personal Jesus
4. Halo (en) Tradueix
5. Waiting for the Night
6. Enjoy the Silence (en) Tradueix
7. Policy of Truth
8. Blue Dress (en) Tradueix
9. Clean (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata


Cronologia
Senzills de Violator
  1. Personal Jesus
  2. Enjoy the Silence
  3. Policy of Truth
  4. World in My Eyes
→
Spotify: 1v6DV6Bt0kDsX1Vd1f7CEe Discogs: 18080 Allmusic: mw0000206302 Modifica el valor a Wikidata

Violator és el novè disc (el setè de material nou) del grup de pop electrònic Depeche Mode. Va sortir a la venda el març de l'any 1990. Gràcies a dos dels grans senzills de la banda, aquest àlbum els va conduir a l'estrellat internacionalment.

Informació

Estilísticament, l'àlbum combina la base fortament electrònica que els havia caracteritzat fins aleshores amb un major protagonisme de les guitarres (continuant la tendència insinuada al seu anterior treball, Music for the Masses), com en el cas dels dos primers senzills, "Personal Jesus" i "Enjoy the Silence". L'èxit del disc va ser fulgurant: ajudat per l'expectació creada pels dos senzills editats (de fet, "Personal Jesus" havia esdevingut el maxi-single més venut de la seva discogràfica), en poc temps Violator arribà al número 2 de les llistes britàniques d'àlbums i entrà al Top 10 del Billboard americà. La col·laboració de Flood en la producció i de François Kevorkian en les mescles va donar com a resultat un disc que és considerat per bona part dels seguidors i de la crítica com la seva millor obra. El 2010 s'havien superat els 15 milions de còpies venudes de l'àlbum, mantenint-se així com el disc més venut del grup internacionalment. L'any 2003 fou inclòs en la posició 342 de la Llista dels 500 millors discs de tots els temps segons Rolling Stone i la cançó "Personal Jesus" aparegué en la posició 368 de la Llista de les 500 millors cançons de tots els temps segons Rolling Stone.

Comparat amb Music for the Masses, aquest disc és més obscur però sense arribar als extrems de Black Celebration, i fins i tot minimalista. El disc conté referències puntuals d'estils musicals com l'electro ("World in My Eyes") o fins i tot moments que recorden al rock en alguns temes com "Sweetest Perfection" o "Clean"; a més, també inclou balades com la sensual "Blue Dress" o "Waiting for the Night", una peça molt tranquil·la i relaxada.

Per promocionar el disc, Depeche Mode iniciaren una nova gira mundial, anomenada World Violation Tour, que fou una de les més reeixides. L'encarregat de l'aspecte estètic i visual del grup va ser Anton Corbijn, que a més de dirigir els vídeos dels senzills editats, també confeccionà la portada de l'àlbum i la posada en escena en directe, enfortint així una relació que havia començat tres anys enrere.

Com tots els altres àlbums, Violator fou remasteritzat i rellançat durant l'any 2006. Aquesta publicació incloïa les sis cares B dels senzills ("Dangerous", "Memphisto", "Sibeling", "Kaleid", "Happiest Girl" i "Sea of Sin"), material extra i un documental, titulat Depeche Mode 1989–90 (If You Wanna Use Guitars, Use Guitars), que supera la mitja hora de duració i que mostra les evolucions de Depeche Mode durant aquest període junt a entrevistes amb col·laboradors del grup com Daniel Miller, Flood, François Kevorkian o Anton Corbijn. També s'hi inclouen imatges d'una signada d'autògrafs que havia de realitzar-se en una botiga de Los Angeles, però que hagué de cancel·lar-se degut a la gran quantitat de gent que s'hi acumulà (més de 10.000 persones), que feu témer per la integritat física dels membres del grup. El 2007 van publicar una edició "deluxe" en vinil.

Llista de cançons

LP / K7 Stumm 64

Cara A
Núm. Títol Durada
1. «World in My Eyes»   4:25
2. «Sweetest Perfection»   4:42
3. «Personal Jesus»   4:24
4. «Halo»   4:31
5. «Waiting for the Night»   6:05
Cara B
Núm. Títol Durada
6. «Enjoy the Silence»   6:14
7. «Policy of Truth»   4:53
8. «Blue Dress»   5:41
9. «Clean»   5:28

CD Stumm 64

Núm. Títol Durada
1. «World in My Eyes»   4:25
2. «Sweetest Perfection»   4:42
3. «Personal Jesus»   4:24
4. «Halo»   4:31
5. «Waiting for the Night»   6:05
6. «Enjoy the Silence»   6:14
7. «Policy of Truth»   4:53
8. «Blue Dress»   5:41
9. «Clean»   5:28
Durada total:
 47:02

Mute: DM CD 7 (CD/SACD + DVD) / CDX STUMM 64 (CD/SACD)

El disc 1 és híbrid SACD/CD, mentre el disc 2 és un DVD que inclou Violator en format DTS 5.1, Dolby Digital 5.1 i PCM Stereo [48 kHz/24bits], amb temes extra.

Núm. Títol Durada
1. «World in My Eyes»   4:25
2. «Sweetest Perfection»   4:42
3. «Personal Jesus»   4:24
4. «Halo»   4:31
5. «Waiting for the Night»   6:05
6. «Enjoy the Silence»   6:14
7. «Policy of Truth»   4:53
8. «Blue Dress»   5:41
9. «Clean»   5:28

Posicions en llistes

Llista (1990) Posició Certificació
Alemanya[1] 2 Platí
Australian ARIA Albums Chart[2] 42
Canadà 5 2x Platí
Espanya[3] 93
França[4] 1 Platí
Itàlia[5] 2
UK Albums Chart[6] 2 3x Platí
US Billboard 200[7] 7 Or

Dades

  • Depeche Mode: David Gahan, Martin Gore, Andrew Fletcher, Alan Wilder.
  • Temes escrits per Martin Gore.
  • Temes cantats per David Gahan, excepte "Sweetest Perfection" i "Blue Dress" (cantats per Martin Gore) i les cares B "Memphisto", "Sibeling" i "Kaleid", que són instrumentals.
  • Nils Tuxen col·laborà en la cançó "Clean" amb una guitarra pedal steel.
  • Produït per Depeche Mode i Flood.
  • Temes mesclats per François Kevorkian, excepte "Enjoy the Silence", mesclat per Daniel Miller i Flood.
  • Enregistrat i mesclat a Logic Studios (Milà), Puk Studios (Dinamarca), The Church (Londres), Master Rock Studios (Londres) i Axis Studios (Nova York).
  • Enginyers de so: Pino Pischetola, Peter Iversen, Steve Lyon, Goh Hotoda, Alan Gregorie, Dennis Mitchell, Phil Legg.
  • Assistents: Daryl Bamonte, Dick Meany, David Browne, Mark Flannery, Ricky.
  • Disseny de portada: Anton Corbijn i Area.

Informació addicional

  • Entre els instruments que el grup utilitzà per construir el so de l'àlbum, els més usats foren l'Emulator III i l'E-max II.
  • L'àlbum conté dos interludis, anomenats "Interlude #2: Crucified" (amb la veu distorsionada i alentida d'Andy Fletcher dient Crucified), situat entre "Enjoy the Silence" i "Policy of Truth", i "Interlude #3", situat entre "Blue Dress" i "Clean". Aquests interludis no apareixen al llistat de temes del disc.
  • El tema "Personal Jesus" ha estat versionat per diversos artistes; entre ells, Marilyn Manson. A més, apareix samplejat als temes "Beware of the Dog" (de Jamelia) i "Reach Out (and Touch Me)", de Hillary Duff.
  • "Enjoy the Silence" fou versionat per Mike Shinoda, membre del grup Linkin Park, per a la recopilació Remixes 81-04.

Referències

  1. ↑ «Suchergebnis» (en alemany). Charts-Surfer.de. Arxivat de l'original el 2007-07-02. [Consulta: 5 agost 2011].
  2. ↑ «Discography Depeche Mode» (en anglès). Australian-Charts.com. [Consulta: 5 agost 2011].
  3. ↑ «Depeche Mode - Violator» (en anglès). spanishcharts.com. [Consulta: 5 agost 2011].
  4. ↑ «Depeche Mode > Violator» (en francès). Infodisc.fr. Arxivat de l'original el 2015-07-11. [Consulta: 5 agost 2011].
  5. ↑ «Depeche Mode > Violator» (en italià). Hitparadeitalia.it. [Consulta: 5 agost 2011].
  6. ↑ «Chart Stats: Depeche Mode"» (en anglès). ChartStats.com. Arxivat de l'original el 2012-07-28. [Consulta: 5 agost 2011].
  7. ↑ «Depeche Mode > Charts & Awards > Billboard Albums» (en anglès). Allmusic. [Consulta: 5 agost 2011].

Enllaços externs
Kembali kehalaman sebelumnya