Victoriano Fernández Asís

Victoriano Fernández Asís

Biografia
Naixement	(es) Victoriano Fernández de Asís juliol 1906 la Corunya (Espanya)
Mort	14 maig 1991 (84 anys) Madrid
Residència	Madrid (1933–1991) Salamanca la Corunya
Formació	Universitat de Salamanca - llicenciatura en Dret (1924–1928)
Activitat
Ocupació	presentador de televisió, periodista, advocat
Activitat	1924 - juliol 1981
Ocupador	RTVE Instituto (1975–1981) Facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Complutense de Madrid (1972–1981) Escola Oficial de Periodisme (1956–1975) Radiotelevisió Espanyola (1940–1981) El Día (en) (1933–1936) Diario Pueblo El Sol Orzán Revista general de marina (es) Asociación de la Prensa de La Coruña (es)
Nom de ploma	Luis de Salazar
Premis
(1981)  Premi Luca de Tena  Premi Rodríguez Santamaría

Victoriano Fernández Asís (La Corunya; 1906 - Madrid, 14 de maig de 1991) va ser un periodista espanyol.^[1]

Llicenciat en Dret per la Universitat de Salamanca, sent encara molt jove va dirigir els diaris El Orzán i El Día.

En 1933 s'instal·la en Madrid i una any més tard comencen les seves col·laboracions en el diari El Sol.

Després de finalitzar la guerra, va treballar al Diari Pueblo, primer escrivint sobre qüestions navals i finalment fent crítica literària.

Més tard va passar a Ràdio Nacional d'Espanya, de la qual seria Cap de la Programació Cultural.

Ingressa a TVE en 1956, l'any de la seva inauguració, per a moderar un debat sobre la rebel·lió d'Hongria, de la qual havia estat testimoni.

Va continuar participant en programes de debat i entrevistes, com La hora Philips. En 1959 va ser nomenat Cap de Programes, inclosos els informatius, càrrec que va exercir fins a 1962. Posteriorment va arribar a dirigir el Telediario a principis dels anys setanta. Durant la dècada anterior, va posar en marxa diversos programes d'entrevistes, debat o informació política, com La figura de la semana, dins del programa Festival Marconi (1956-1957), Imagen de una vida (1956), Foro TV (1963-1964), Rueda de prensa (1965-1966), Llamada al diálogo (1966), Tribuna TV (1967-1968), Hora punta (1969) o ...Y siete (1971).

La seva presència en la pantalla comença a minvar amb la dècada dels setanta. En 1974 va presentar breument el Telediario, però després del cessament de Pío Cabanillas, aquest mateix any, va acabar abandonant el mitjà. De 1978 a 1980 fou director de l'Institut Oficial de Ràdio i Televisió. També va donar classes a l'Escola Oficial de Periodisme.^[2]

A Rne va dirigir i va presentar Espanya a les vuit, on van ser famoses les seves rodes de premsa amb els corresponsals a l'estranger.

Autor de diversos llibres, entre els quals figuren: Epistolario de Felipe II sobre asuntos de mar, La dragoneta, Tiempo nuevo o Doces meses y un día.

Va rebre un dels Premis Ondas 1958 (millor labor periodística) i dels Premis Ondas 1963 (millor director), i el Premi Rodríguez Santamaría de 1981.^[3]

• La dragoneta.
• Tiempo nuevo.
• Doces meses y un día (amb Cipriano Torre Enciso).
• El Madrid de los Austrias (1965).
• Las incógnitas de los medios electrónicos.
• Los medios audiovisuales en el desarrollo cultural (1968).
• Radio-televisión, información y programas las incógnitas de los medios electrónicos (1986).
• Epistolario de Felipe II sobre asuntos de mar (1986).

• Victoriano Fernández Asís a IMDB
• En la muerte de Victoriano Fernández Asís, per Jesús Hermida