Vicente García Julbe

Vicente García Julbe

Biografia
Naixement	15 agost 1903 Vinaròs (Baix Maestrat)
Mort	28 agost 1997 (94 anys) Vinaròs (Baix Maestrat)
Religió	Catolicisme
Activitat
Ocupació	compositor, canonge, director de cor, sacerdot catòlic, musicòleg, mestre de capella
Professors	José María Peris Polo, Vicent Ripollès i Pérez i Josep Cumellas i Ribó

Vicente García Julbe (Vinaròs, 15 d'agost de 1903 - Vinaròs, 28 d'agost de 1997) va ser un mestre de capella, compositor, director de cor i musicòleg valencià.^[1] Va contribuir a sintetitzar les directrius del papa Pius X i del moviment cecilià sobre la música litúrgica amb els corrents més innovadores i contemporànies del segle XX.^[2]

Era fill de Vicente García Miralles i Consuelo Julbe Comes.^[3] Va començar els seus estudis musicals amb vuit anys a l'Acadèmia de la Música del Círculo Católico de Vinaròs. Allí va estudiar solfeig i violí amb el Reverend Antolí.^[4] Amb onze anys entra al Seminari de Tortosa, on estudiaria amb José María Peris Polo, qui al seu torn va ser alumne de Felip Pedrell. Més endavant, completa els seus estudis amb Vicente Ripollés i Josep Cumelles Ribó.

L'any 1928 es presenta a les oposicions per a mestre de capella de la Catedral de Tarragona. Es van presentar cinc candidats, i García Julbe va quedar en segona posició, per darrere del mossén Francesc Tàpies.^[5] No obstant això, el mossén Tàpies, en acceptar el càrrec a Tarragona, va deixar vacant la plaça de mestre de capella a la Catedral de Lugo, on havia exercit des de 1920. García Julbe es presenta a aquesta vacant i la guanya, de manera que es va traslladar a aquesta ciutat gallega. Allí es va fer càrrec tant de la música de la catedral com del Seminari de Lugo, on va fundar una Schola Cantorum i va ensenyar cant gregorià. En aquells anys col·labora amb el compositor Gustavo Freire per a compondre una sarsuela en gallec anomenada Non chores, Sabeliña.

L'any 1942 es trasllada, també per oposició, a la Catedral de Lleida, on només estarà durant dos anys. L'any 1944 passa a ocupar la plaça de director de la Capella del Col·legi del Corpus Christi del Patriarca, a València. Allí començarà a investigar les partitures dels fons musicals del segle XVI, presents a la capella. Va transcriure i publicar les Danses del Corpus de Joan Baptista Comes, publicant-les l'any 1952, i després les Villanescas de Francisco Guerrero, publicant-les en dos volums l'any 1955 i 1957, respectivament. Ambdues col·leccions van ser publicades per l'Instituto Español de Musicología.

L'any 1949 va ser nomenat, per Butlla Pontifícia del papa Pius XII, Canonge Prefecte de Música Sagrada de la Catedral de Tortosa.^[5] Allí imparteix docència en la Càtedra de Teologia Dogmàtica, a més de classes de música, piano i cant gregorià al Seminari de Tortosa. En aquells anys la seua producció musical va ser prolífica.

L'any 1960, amb motiu de l'arribada de la Relíquia de Sant Sebastià a Vinaròs, va estrenar la Missa Jubilaris, per a sis veus i orgue, interpretada per la Coral del Seminari de Tortosa. A partir de 1972 es va dedicar a la transcripció de la polifonia jacobea del segle XVII de la Catedral de Santiago de Compostel·la.

Una vegada jubilat, va romandre la resta de la seua vida a la seua ciutat natal.^[5] L'any 1984 va rebre homenatges tant a Vinaròs com a Tortosa, en els que va participar la Coral Vicente Ripollés de Castelló, la qual havia adoptat el nom de qui va ser el seu mestre Vicente Ripollés, i la Coral García Julbe de Vinaròs, la qual va adoptar el seu nom en el seu honor. L'any 1987 va rebre també un homenatge a Vila-real, on dirigia cada any des de 1944 la Missa del Roser, de Lluís Romeu. L'any 1988, l'Ajuntament de Vinaròs li va dedicar un carrer.

Vicente García Julbe va morir el 28 d'agost de 1997, a l'edat de noranta-quatre anys. El seu funeral es va realitzar a l'església Arxiprestal de Vinaròs.^[3] L'arxiu de la Catedral de Lugo conserva unes trenta composicions musicals de García Julbe.^[5]