|
Valentina Ponomariova
Valentina Ponomariova (rus: Валентина Леонидовна Пономарёва) (Moscou, 18 de setembre de 1933 - Moscou, 8 de novembre de 2023), nom complet amb patronímic Valentina Leonídovna Ponomariova, rus: Валенти́на Леони́довна Пономарёва, cognom de soltera Kovalévskaia, rus: Ковале́вская, va ser una aviadora, enginyera, científica i cosmonauta de proves soviètica.[1] El 1962-1969 va formar part del cos de cosmonautes. Tenia el grau de coronel-enginyera, el títol de candidata en ciències tècniques i va ser membre de l'Acadèmia Russa de Cosmonàutica Tsiolkovski. BiografiaVa néixer a Moscou el 1933. El seu pare, Leonid Ivànovitx Kovalevski, va treballar com a enginyer de les sondes Soiuz. La seva mare, Raïssa Ivànovna Vinxiakova, va treballar com a dissenyadora a l'Institut Central de Motors d’Aviació.[2] Es va graduar a l'escola secundària femenina núm. 156 de Moscou amb una medalla d'or[3] el 1951. Mentre estudiava el desè grau, es va inscriure en un club de paracaigudisme. Després d’haver ingressat a l'Institut d’Enginyeria Física de Moscou, el mateix any es va traslladar a l'Institut d’Aviació de Moscou, on es va graduar el 1957 amb una llicenciatura en enginyeria mecànica. Després de graduar-se a l’institut, va ser assignada a l’OKB-1,[4] però per motius familiars va ser reassignada al Departament de Matemàtica Aplicada de l'Acadèmia de Ciències de l'URSS com a ajudant de laboratori, i després com a enginyera. El novembre de 1963 va ingressar a la Facultat d'Enginyeria de l'Escola de Postgrau de l'Acadèmia d'Enginyeria de la Força Aèria Jukovski. El 1951, va aprendre a pilotar amb un avió Po-2. Després, des de 1952, va entrenar amb un avió Iak-18. Posteriorment, va adquirir habilitats de vol en un avió de combat MiG-15. El 1956 va participar en una exhibició aèria a Túixino. L'abril de 1962 va ser seleccionada com a aprenent de cosmonauta i va completar la formació bàsica d'abril a novembre de 1962. Després de completar la seva formació, va ser nomenada subtinent. Era l'única dona aviadora entre les candidates soviètiques al vol espacial (la resta eren paracaigudistes) i va obtenir els millors resultats d'entrenament de les cinc candidates. No obstant això, es va decidir que Valentina Tereixkova, amb la Vostok 6, fos la primera dona a efectuar un vol espacial.
Valentina Ponomariova era, al costat de Janna Iórkina, candidata per al segon vol espacial femení.[6] Al març de 1963, però, es va decidir que només havien de tenir lloc dos vols Vostok, és a dir, un vol per a un home i un per a una dona. Des de maig de 1965 fins a maig de 1966 es va formar com a copilot per a un vol de 10-15 dies a l'estiu de 1966 amb la sonda Voskhod-4, en el que hauria de ser el primer passeig espacial d’una dona. Inicialment, Pàvel Popóvitx va ser nomenat comandant del vol, i després es va començar a planejar el vol amb una tripulació exclusivament femenina dirigida per Irina Soloviova. El vol no va arribar a tenir lloc a causa de la cancel·lació del programa Voskhod, després de la mort de Serguei Koroliov el 1966.[7] Ponomariova es va retirar del cos de cosmonautes el 1969, quan va quedar clar que no hi havia plans per a un vol femení de la Soiuz. Posteriorment, Ponomariova va treballar en mecànica orbital al Centre de Formació de Cosmonautes Iuri Gagarin. Després d'això, va ser investigadora a l' Institut d’Història de les Ciències Naturals i la Tecnologia de l’Acadèmia de Ciències de l’URSS (actual Acadèmia de Ciències de Rússia) i com a investigadora sènior a la Comissió per al Desenvolupament del Patrimoni Científic i el Desenvolupament de les Idees Tsiolkovski. Va obtenir el títol de Candidata en Ciències Tècniques el 1974. Va participar en una expedició d’esquí a la Terra de Francesc Josep formant part de l'equip femení Metelitsa. A més, des del 2006 és la cap del grup d’història de la cosmonàutica de l’Institut d’Història de les Ciències Naturals i la Tecnologia de l’Acadèmia de Ciències de Rússia. És també autora de llibres i publicacions. Es va casar amb el també cosmonauta Iuri Ponomariov el 1972. La parella va tenir dos fills, abans de divorciar-se el 1992. Igual que Valentina, Iuri no va arribar a volar a l'espai, tot i que va servir com a tripulació de seguretat de la Soiuz 18.[8][9] Referències
Bibliografia
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||
