Vaginitis
La vaginitis és una inflamació dels teixits vaginals, causada per microorganismes que poden transmetre's durant les relacions sexuals. SímptomesLa dona amb aquesta condició pot tenir cremor o pruïja i pot notar una secreció vaginal anormal (leucorrea). Tipus de vaginitisLa vulvovaginitis pot afectar dones de totes les edats i és molt comuna. Els noms específics de les formes de vaginitis són: InfecciosaVaginitis infecciosa representa el 90% de tots els casos en dones en edat reproductiva i està representat per una tríada:
Les infeccions vaginals sovint són una mescla de diverses etiologies cosa que representa un problema en el seu tractament. Fins i tot un canvi en l'equilibri del pH o la introducció de bacteris forans en la vagina poden portar a una vaginitis. Hi ha factors físics que contribueixen al desenvolupament de la infecció com una humectació constant de la vulva per la roba molt ajustada, productes químics en contacte amb la vulva via tampons perfumats, antibiòtics, píndoles anticonceptives o una dieta que afavoreixi el sucre refinat i els llevats.[2] També hi ha una dimensió psicològica i emocional de la vaginitis.[2][3] Noies prepubescents
L'equilibri del pH en el cos de les noies adolescents no porta al creixement de Candida albicans, per tant és improbable que agafin una infecció per llevats. Vaginitis aeròbica La vaginitis aeròbica es caracteritza per una alteració més o menys severa de la flora lactobacil·lar, juntament amb inflamació, atròfia, i la presència d'una microflora predominantment aeròbica, composta per comensals o patògens entèrics.[4] HormonalLa vaginitis hormonal inclou la vaginitis atròfica que normalment es troba en dones postmenopàusiques o després del part. Irritació/al·lèrgiaLa vaginitis irritant pot ser causades per al·lèrgies als espermicides, perfums, lubricants, etc. dels condons, i el semen. També per tampons i medicaments tòpics entre d'altres. Cossos externsVaginitis per cossos externs: els cosso externs (el més comuns són els tampons o condons retinguts) causen una extrema pudor en les descàrregues vaginals. El tractament consisteix a treure’ls, per la qual cosa pot ser útil els fòrceps d'anella. Normalment no cal un tractament posterior. DiabetisLes dones amb diabetis desenvolupen més sovint la vaginitis infecciosa.[5] Vegeu tambéReferències
|