|
Víctor Ruiz Iriarte
Víctor Ruiz Iriarte (Madrid, 24 d'abril de 1912 - Madrid, 14 d'octubre de 1982) va ser un dramaturg espanyol.[1][2] BiografiaEn els anys quaranta treballa com a crític literari en periòdics com El Sol, ABC, Informaciones o Madrid. Estrena la seva primera obra, Un día de gloria, en 1943, amb interpretació dels actors integrats en el Teatro Español Universitario (TEU). En 1944 es posa en escena l'obra que li proporciona el reconeixement de la crítica: El puente de los suicidas. La consagració li arriba gràcies a Academia del amor (1946), per la que consegueix el Premi Piquer, de la Reial Acadèmia Espanyola.[3] Des d'aquest moment i al llarg de les dècades següents collita importants èxits en l'escena madrilenya: El aprendiz de amante (1947), El landó de seis caballos (1950), El gran minué (1950), Juego de niños (1952), La soltera rebelde (1952), La guerra empieza en Cuba (1955), Esta Noche es la Víspera (1958), Un paraguas bajo la lluvia (1965), La señora recibe una carta (1967), La muchacha del sombrerito rosa (1967), Primavera en la Plaza de París (1968), Historia de un adulterio (1969), Las mujeres decentes, El carrusel...Es tracta totes elles de comèdies amables que gaudeixen del favor del públic del moment. També va col·laborar amb Televisió espanyola amb La Pequeña Comedia (1966-1968), una sèrie d'històries curtes i divertides. Seguirien les seves col·laboracions amb Juego para niños (1970), Buenas noches, señores (1972), protagonitzada per Julia Gutiérrez Caba i El señor Villanueva y su gente (1979), amb Ismael Merlo i Lola Herrera. A més, moltes de les seves obres es van representar en el mític espai Estudio 1. Entre 1969 i 1974 va ser president de la Societat General d'Autors. Obres estrenades (selecció)
Premis
Referències
Enllaços externs |
||||||||||||||||
