Ureasa

Ureasa

Ureasa d'Helicobacter pylori
Identificadors
Número EC	3.5.1.5
Bases de dades
IntEnz	IntEnz view
BRENDA	BRENDA entry
ExPASy	NiceZyme view
KEGG	KEGG entry
MetaCyc	metabolic pathway
PRIAM	profile
Estructures PDB	RCSB PDB PDBj PDBe PDBsum
Gene Ontology	AmiGO / EGO
Recerca PMC articles PubMed articles NCBI proteins

L'Ureasa és un enzim que catalitza la hidròlisi d'urea a diòxid de carboni i amoníac. Segons la reacció:

(NH₂)₂CO + H₂O → CO₂ + 2NH₃

El 1926, James Sumner va demostrar que la ureasa és una proteïna. La ureasa es troba en bacteris, llevats, i diverses plantes superiors. L'estructura de la ureasa va ser primer resolta per P.A. Karplus el 1995.

• Zona activa
• Pes molecular: 480 kDa o 545 kDa per a la ureasa de Canavalia ensiformis.
• pH òptim: 7,4
• Temperatura òptima: 60 °C
• Especificitat enzimàtica: urea i hidroxiurea
• Inhibidor enzimàtic: metalls pesants (Pb^- & Pb²⁺)

La presència d'ureasa es fa servir en el diagnòstic d'espècies d'Helicobacter.

Molts patògens dels tractes gastrointestinals o urinaris produeixen ureasa, per això es pot usar la presència d'ureasa per a detectar la presència de patògens.

Entre els patògens amb ureasa s'inclouen:

• Helicobacter pylori
• Proteus vulgaris
• Certs bacteris entèrics incloent Proteus spp., Klebsiella spp., Morganella, Providencia, i possiblement Serratia spp.
• Ureaplasma urealyticum, relacionat amb Mycoplasma spp.
• Cryptococcus spp., i fongs oportunistes

Biosensors d'ureasa per detectar ions de metalls pesants