Universitat París 8. Vincennes - Saint-Denis
La Universitat París 8 (en francès: Université Paris 8, també anomenada Université des créations) és una universitat francesa localitzada a Saint-Denis i fundada oficialment el 1971.[1] Hereva del Centre universitaire de Vincennes, establerta per iniciativa del ministre Edgar Faure per ser focus d'innovació oberta al món contemporani, es va crear l'1 de desembre de 1968, i hi estigueren involucrades moltes personalitats, incloent Gilles Deleuze, Hélène Cixous, André Miquel i Jean-François Lyotard. La universitat compta des de 1998 amb l'estació Saint-Denis - Université, de la línia 13 del metro del Gran París.[2] Universitat especialitzada en les ciències de la cultura, acull més de 22.000 estudiants. Hi treballen prop de 900 professors-investigadors i 700 empleats administratius. També hi ha 33 equips de recerca, 8 dels quals estan associats amb el CNRS, 4 escoles de doctorat, 1 Idefi (Creatic) i 1 LabEx (Arts-H2H). Des del 2014 és membre de la comunitat d'institucions de la Université Paris Lumière[3] i és membre fundador del Campus Condorcet (ciutat d'humanitats i ciències socials), un projecte iniciat l'any 2008.[4] També té campus a Montreuil i a Tremblay-en-France. Història de la universitatVincennesFundada el 1969, la Universitat París 8 deriva directament d'un dels tres «centres universitaris experimentals» creats a finals de 1968, específicament del que va ser establert en el bosc de Vincennes, en els límits amb el municipi de París.[5] Els «centres universitaris experimentals» van ser proposats pel ministre Edgar Faure. El projecte va prosperar tant per l'interès del govern del president francès Charles de Gaulle d'allunyar els estudiants del centre de París, als quals es considerava una amenaça després del moviment estudiantil de maig de 1968, com per reptar-los a assolir les seves aspiracions amb l'oferiment d'una facultat dotada d'una autonomia educativa i financera molt àmplia. Les obres de la Facultat de Vincennes van començar a la tardor de 1968 i s'hi van rebre els seus primers estudiants el 1969.[6] El centre universitari va començar a ser gestionat a través de comissions polítiques i obertes integrades per professors i estudiants, amb l'objectiu que l'administració del centre educatiu fes part a tothom de les decisions internes. Un dels eixos crítics en què es va enfocar la institució va ser el qüestionament de la pedagogia tradicional universitària, el qual integrava la posició de l'ensenyant en la construcció del saber.[7] Personatges com Alain Badiou, Jacques Derrida, Michel Foucault i Georges Canguillem van participar en l'orientació ideològica del centre experimental, on s'ensenyava psicoanàlisi, lingüística, cinema, teatre, urbanisme i ciències de l'educació, temes que no es trobaven a cap universitat francesa del moment.[8] El Centre Experimental de Vincennes revisà les relacions tradicionals entre professors i estudiants, però també entre la universitat i el món exterior: la universitat permetia la inscripció de les persones que desitgessin integrar-s'hi, independentment del seu grau d'escolaritat o situació i, així, era oberta a no diplomats i a estrangers. També es construïa un model pedagògic enfocat en la interdisciplinarietat.[6] La facultat de Vincennes estava molt polititzada, per la qual cosa experts com el sociòleg Charles Soulié atribueix a aquest fet l'origen de l'expressió «Vincennes, c’est pour les emmerdeurs» (Vincennes és per als esvalotadors) pronunciada pel general De Gaulle.[5] Saint-DenisLes sospites sobre les intencions del govern francès d'allunyar els estudiants universitaris del centre de París es confirmen en l'ordre de trasllat de la facultat a Saint-Denis el 1980 i la destrucció total del campus en el bosc de Vincennes, una iniciativa de Jacques Chirac, alcalde de París.[5][8] La decisió es va prendre contra la voluntat de professors i estudiants, que s'hi van enfrontar durant quatre anys.[6] Amb aquest trasllat, el «Centre Universitari Experimental de Vincennes» prendria el nom d'Universitat París 8. La Universitat París 8 es guanyarà la reputació de «la universitat més estrangera de França» per l'acolliment de professors estrangers en situació de dificultat per motius polítics als seus països d'origen, així com pel fet d'estar integrada per un gran nombre d'estudiants de tot arreu del món.[5] El sociòleg Eric Fassin, professor dins de la institució, ha expressat: «No és París 8 la que imposa la qüestió post-colonial a França. És una realitat sociològica que es destaca com un tema militant per a molts estudiants.»[8] Formació i recercaLa Universitat de París 8 ofereix molts graus, organitzats segons l'esquema LMD: 6 DUT (diploma universitari tècnic), 22 llicenciatures, 11 llicenciatures tècniques, 36 màsters i 49 doctorats. El 2009, de 13 universitats comparades pel diari La tribune i l'Agència per a l'Avaluació de la Recerca i l'Educació Superior (AÉRES), París 8 va ser classificada entre les sis primeres per l'oferta de formació en llicenciatura. Per Màsters, es va classificar en el lloc 24 de 49.[9] La Universitat de París VIII es dedica principalment a les humanitats i les ciències socials, les lletres i els idiomes. En el passat, a causa de les posicions poc convencionals adoptades pels professors universitaris, alguns departaments han estat estigmatitzats, mentre que uns altres han estat elogiats. Com la llar del postmodernisme en filosofia i precursor de les arts tecnològiques, Paris 8 ha estat capaç d'innovar en molts camps, especialment per la seva capacitat de reunir disciplines molt diferents. Per tant, en el camp de les ciències de la informació i la comunicació, la UFR de "Cultura i Comunicació" ofereix la major llicenciatura en "Informació i Comunicació" de Île-de-France. Així també el departament d'intel·ligència artificial està a l'avantguarda i el departament ACARONI ("Microcomputadora i màquines integrades") va guanyar la famosa copa robòtica I = M6 el 1994. Entre els avantatges que ofereix, la Universitat Paris 8 és una de les poques institucions que imparteix a França cursos d'Estudis de la dona o cursos en amazic, bretó, basc o quitxua i nàhuatl.[10] Relacions internacionalsCreat el 1987, el Servei de Relacions i Cooperació Internacional de la Comunitat (SERCI) va ser el primer servei de relacions internacionals desenvolupat en una universitat francesa.[11] S'ocupa d'uns 400 estudiants que venen a París 8 i al voltant de 250 que surten de París 8 per als intercanvis interuniversitaris. Gestió i mitjansPressupostEl 2015, el Ministeri va assignar 116 milions al pressupost de la Universitat París 8, inclosos 111 milions d'euros en despeses de personal i 5 milions d'euros en despeses de funcionament. En comparació, el pressupost de la universitat veïna Paris XIII era de 141 milions d'euros i el de París X, de 160 milions d'euros.[12] El 2009, el Ministeri va invertir en els actius de la universitat: la rehabilitació de la IUT Montreuil (cost de l'operació de 19,6 milions d'euros, inclosos 9,8 milions d'euros finançats per l'Estat); Casa de les ciències de l'home i la plataforma "Arts, ciències i tecnologies" (cost de l'operació de 20 milions d'euros, 10 milions dels quals van ser finançats per l'Estat), en comú amb la Universitat Paris XIII; Pla Campus Condorcet (450 milions d'euros, dels quals 1 milió d'euros pagats en efectiu per a estudis). L'AEREES va assenyalar en el seu informe de 2009 que el pressupost assignat a la seguretat de la institució és important, tant com el de la recerca.[11] Patrimoni immobiliariLa universitat és petita: té una superfície d'aproximadament 80.000 metres quadrats, dels quals el 82% és l'únic recinte central. En relació al nombre d'estudiants, aquesta àrea és molt petita: 3,4 metres quadrats per estudiant, en comparació als 9,9 de la mitjana nacional.[11] Rectors de la universitat
VicerectorsLa universitat compta amb cinc vicerectors:
Facultats, instituts, escolesUnitats de formació i recerca (UFR)
Instituts
Instituts universitaris de tecnologia
Escoles doctorals
Personalitats vinculadesAntics estudiants destacats* Clémentine Autain, política, feminista
Doctors honoris causaLa Universitat Paris 8, a proposta del Consell Científic, premia amb el títol de Doctor honoris causa una personalitat estrangera el compromís i treball de la qual formen part de l'esperit de la universitat. * 2014. Gayatri Chakravorty Spivak, teòrica de la literatura i crítica literària contemporània
Mitjans d'accés al campus principalMetroLínia 13, Châtillon Montrouge – St. Denis Université, baixant a St. Denis Université.[14] Tramvia
Tren i RER
Referències
Enllaços externs
|