|
Un cor a l'hivern
Un cor a l'hivern (títol original: Un cœur en hiver) és la penúltima pel·lícula del director francès Claude Sautet, estrenada l'any 1992. Ha estat doblada al català.[1] Inspirada en la vida del compositor Maurice Ravel i en la novel·la de Mikhaïl Lérmontov, Un heroi del nostre temps, Un cor a l'hivern marca l'evolució d'un director al capvespre de la seva vida. Més que la critica social, és el misteri irreductible de la vida interior dels seus personatges el que interessa a Claude Sautet. Camille, Stéphane i Maxime figuren tres actituds davant de la música, i, in fine, de la vida: Maxime és venedor d'art, melòman madur però sense enginy; Camille és « abans que tot una violinista », una artista deguda al seu cant; Stéphane és tancat en un silenci distanciat, separat de la vida, fabrica violins que d'altres tocaran. ArgumentMaxime i Stéphane són amics i treballen junts a l'atmosfera tranquil·la d'un taller de lutiers. Maxime, venedor de violins, és un home complert, actiu, sense estats d'ànim. Stéphane, lutier, viu la jubilació, en un hivern del cor on discerneix malament les raons. Maxime s'enamora d'una jove violinista, Camille Kessler. Entre els tres personatges es lliga una relació complexa. L'actitud retinguda de Stéphane exaspera i intriga Camille. Passivament, gairebé malgrat ell, Stéphane entra en un tèrbol joc de seducció, en una empresa de manipulació en la qual s'imagina mestre d'obra - però de la qual perd el control quan Camille el posa cara a l'evidència del sentiment, de la vida, que havia cregut poder mantenir a distància. La mort del mestre de violí tant estimat acaba de portar Stéphane a la vida.[2] Repartiment
Premis i nominacions
Crítica"El millor Sautet fa, igual que en "Nelly i el Sr. Arnaud", amb un argument del menys emocionant i espectacular, una de les històries, en aquest cas d'amor, més commovedores dels noranta"[3] Referències
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
