Umberto Boccioni

Biografia
Naixement	19 octubre 1882 Reggio de Calàbria (Regne d'Itàlia)
Mort	17 agost 1916 (33 anys) Verona (Itàlia)
Causa de mort	mort accidental, caiguda d'un cavall
Sepultura	Cementiri monumental de Verona
Grup ètnic	Italians
Formació	Academy of Fine Arts of Rome (en) Acadèmia de Belles Arts de Venècia
Activitat
Lloc de treball	Venècia (1907–1907) Pàdua París Milà Varsòvia
Ocupació	pintor, crític d'art, gravador, fotògraf, escultor, dibuixant, artista
Activitat	1907 - 1916
Gènere	Art figuratiu, retrat, Vedutismo i paisatge
Moviment	Futurisme
Carrera militar
Conflicte	Primera Guerra Mundial
Participà en
28 juny 1964	documenta 3
11 juliol 1959	documenta 2
16 juliol 1955	documenta 1
Obra
Obres destacables (1910) La ciutat s'aixeca (1911) El carrer entra a casa (1913) Formes úniques de continuïtat en l'espai

Umberto Boccioni (Reggio de Calàbria, 19 d'octubre de 1882 - Sorte, Verona, 16 d'agost de 1916) va ser un pintor i escultor italià, teòric i un dels màxims representats del moviment futurista.^[1] i un preconitzador dels avantatges del progrés i de la vida urbana.

Des dels seus inicis, ha fet nombrosos viatges i té l'oportunitat de visitar nombrosos museus, gairebé entrant en simbiosi amb artistes, sobretot d'altres èpoques com Miquel Àngel però també amb Francesco Filippini que l'inspirarà per a la recerca sobre el paisatge de la regió de Llombardia i treballar al camp, seguint els conceptes del filipinisme.

Al 1901 es trasllada a Roma i coneix a Gino severini i a Giacomo balla, artistes que influencien dràsticament en la seva formació.

Després de la seva arribada a Milà i la seva trobada amb els divisionistes i amb Filippo Tommaso Marinetti, va escriure, juntament amb Carlo Carrà, Luigi Russolo, Giacomo Balla i Gino Severini, el Manifest dels pintors futuristes (1910), al qual va seguir el Manifest tècnic del moviment futurista (1910). Segons aquests manifestos, l'artista modern havia d'alliberar-se dels models i les tradicions figuratives del passat, per a centrar-se únicament en el món contemporani, dinàmic i en contínua evolució. Com a temes artístics proposaven la ciutat, els automòbils i la caòtica realitat quotidiana.

Boccioni va contribuir decisivament a la divulgació dels principis estètics d'aquest moviment a partir dels seus escrits, les seves conferenciés i exposicions.

Boccioni té un concepte del futurisme diferent de Flippo Tomasso Marinetti. Mentre Marinetti té una estètica de la màquina i la velocitat, Boccioni fonamenta l'emoció, que segons el, és el que li dona mesura, frena l'anàlisi, legitima l'arbitri i crea el dinamisme. Ens diu que a través de les seves creacions, l'artista ha de ser capaç de comunicar l'emoció que suscita en ell. Ha d'insuflar vida a l'art, allunyar-lo de l'esperit museístic i sacralitzat que converteix la tradició en un fardell incòmode. Hem de contagiar-lo d'entusiasme i de confiança en el futur.

• 
  La ciutat s'aixeca, 1910, llenç, 200 × 301 cm, Museu d'Art Modern, Nova York
• 
  El carrer entra a casa, 1911, oli sobre llenç, 100 x 106,5 cm, Hannover, Museu Sprengel
• 
  Formes úniques de continuïtat en l'espai (1913), obra que apareix en la cara nacional d'Itàlia de les moneda de vint cèntims d'euro.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Umberto Boccioni

• Umberto Boccioni Papers, 1899-1916.