El 2011 tenia 10.707 habitants, la majoria d'ells de llengua albanesa i de religió musulmana.[2] També hi ha unes minories catòlica i ortodoxa. A més del seu famós centre històric, on pot veure's la influència musulmana en les nombroses mesquites. La ciutat és coneguda per la seva platja (alb: Plazi I Vogel, serb: Mala Plaža).
Història
És un dels assentaments més antics de la costa adriàtica, va ser fundat al segle V aC amb el nom de Colchinium, primer i posteriorment, Olcínium. Va ser capturada pels romans l'any 163 aC als il·liris al començament de la guerra contra el rei Genci,[3] va passar a formar part de l'Imperi Romà d'Orient a l'Edat Mitjana[4] fins que la República de Venècia el va capturar el 1405.[5] Era conegut com una base per a la pirateria.[6]
El 1571, Ulcinj va ser conquerida per l'Imperi Otomà amb l'ajuda de corsaris nord-africans després de la batalla de Lepant. La ciutat es va convertir gradualment en un assentament de majoria musulmana.[7] Sota els otomans, es van construir nombrosos hammams, mesquites i torres del rellotge d'estil oriental. Ulcinj va romandre un cau de la pirateria fins que finalment va acabar amb Mehmed Pasha Bushati. El 1673, l'autoproclamat Messies jueuSabbatai Zevi hi va ser exiliat des d'Istanbul.[8]
