U-boot tipus XVII

U-boot tipus XVII

Nom curt	Type XVII
Constructors	Blohm + Voss
Període de construcció	1943 - 1944
Període de servei	1944  –  1949
Operador/s    Kriegsmarine    US Navy    Royal Navy
Unitats
Planificades	17
Completades	7
Cancel·lades	10
Característiques tècniques
Tipus	U-Boot (classe de submarí)
Eslora	41,45 m
Mànega	4,5 m
Calat	4,3 m
Característiques militars
Armament	2 tub llançatorpedes (53,3 cm)
Més informació
Conflictes	Segona Guerra Mundial

Els U-Boot tipus XVII van ser una sèrie de submarins costaners que feien servir un sistema de propulsió amb peròxid d'hidrogen que oferien una combinació de propulsió independent de l'aire i altes velocitats en immersió.

A les primeries de la dècada dels anys 30 del segle xx, Hellmuth Walter havia dissenyat un petit submarí per fer proves de la seva nova turbina i el 1939 va ser autoritzat per a construir un vaixell experimental, el V-80, que va aconseguir en immersió la velocitat de 28 nusos, trencant els rècords de l'època.^[1]
Després de l'èxit de les proves amb el V-80, Walter va contactar el gener de 1942 amb l'Almirall Karl Doenitz que es va entusiasmar amb la idea i va aconseguir l'ordre de construcció de quatre submarins de prova l'estiu de 1942.

D'aquest quatre submarins, dos, van ser construïts per Blohm + Voss amb els numerals U-792 i 793, es van comissionar l'octubre de 1943 i van aconseguir velocitats en immersió de 20 nusos. Els dos restants van ser construïts per Krupp, amb els numerals U-794 i U-795, es van comissionar el març de 1944. L'U-793 va aconseguir submergit una velocitat de 22 nusos (41 km/h) el març de 1944 amb l'almirall Dönitz a bord. Al juny de 1944, l' U-792 va aconseguir 25 nusos (46 km/h) sobre una distància de milla mesurada^[2]

Es va trobar que els submarins de tipus XVIIA eren molt difícils de pilotar a gran velocitat per la manca d'hidroplans davanters i es van veure afectats per nombrosos problemes mecànics, baixa eficiència i el fet que es perdia una quantitat important de potència a causa de la pressió contrària produïda per l'aigua sobre el conducte d'escapament a majors profunditats.^[2][3]

Es va iniciar la construcció de submarins de tipus operacional XVII, el tipus XVIIB, a les drassanes Blohm + Voss d'Hamburg. El tipus XVIIB, a diferència del XVIIA, tenia una sola turbina. L'ordre inicial va ser de 12 submarins, de l'U-1405 al U-1416.^[4] No obstant això, Blohm + Voss ja tenia seriosos problemes per fer front a les comandes dels submarins del tipus XXI i la Kriegsmarine va reduir la comanda a sis.

Blohm + Voss d'Hamburg va completar-ne tres del tipus XVIIB entre 1943 i 1944: U-1405, U-1406 i U-1407. L' U-1405 es va completar el desembre de 1944, la U-1406 al febrer de 1945 i la U-1407 al març de 1945.

Altres tres (U-1408 al U-1410) estaven en construcció, però no estaven acabats en acabar la guerra. Altres sis tipus XVIIB (U-1411 al U-1416) van ser cancel·lats durant la guerra a favor del submarí tipus XXI^[5]

Les tres embarcacions completades de tipus XVIIB van ser barrinades per les seves tripulacions al final de la Segona Guerra Mundial, l'U-1405 a Flensburg, i els U-1406 i U-1407 a Cuxhaven, totes a la zona d'ocupació britànica.^[2] El 7 de maig de 1945, els U-1406 i U-1407 van ser barrinats per l'Oberleutnant zur See Gerhard Grumpelt, tot i que un oficial superior, Kapitän zur See Kurt Thoma, havia prohibit aquestes accions. Un tribunal militar britànic va condemnar a 7 anys de presó a Grumpelt.^[6][7]

A la Conferència de Potsdam del juliol de 1945, l'U-1406 es va assignar als Estats Units i l'U-1407 a Gran Bretanya, i ambdues naus van ser aviat reflotades i recuperades. L'U-1408 i l'U-1410, incomplerts,van ser descoberts per les forces britàniques a les drassanes Blohm + Voss d'Hamburg.^{[2] [3]}

Els americans van avaluar el U-1406 però van concloure que seria massa car i massa perillós tornar-lo a posar en servei i el van desguassar.^[8] Els britànics per contra van reparar l'U-1407, anomenant-lo HMS Meteorite i va servir de model dels submarins HMS Explorer i HMS Excalibur.^[2]