|
Tractat de Baiona (1462)
El Tractat de Baiona va ser signat el 9 de maig de 1462 a la ciutat de Baiona entre el rei de la Corona d'Aragó Joan II el Sense Fe (qui el signà a Saragossa el 21 de maig) i el rei Lluís XI de França (que al seu torn el signà el 15 de juny a Chinon). Per mitjà d'aquest tractat, Joan renunciava als comtats de Rosselló i Cerdanya a canvi que Lluís li prestés ajuda militar per tal de sotmetre la resta de Catalunya durant la Guerra Civil Catalana.[1] Les negociacionsAmb l'esclat de la Guerra Civil Catalana, Joan el Sense Fe va buscar el suport de Lluís XI de França per tal de sufocar la revolta dels estaments.[2] El 3 de maig de 1462 té lloc l'Entrevista de Salvatierra entre els dos monarques: inicialment, pel Tractat de Saragossa Lluís XI oferí ajut militar a Joan II a canvi d'un pagament pel qual les rendes del Rosselló i la Cerdanya quedaven empenyorades per un valor de 200.000 escuts.[3] Finalment, però, al tractat de Baiona les condicions foren encara més dures.[3] El tractatFinalment el tractat va consistir que fins que no es retornés el deute, Joan II cedia temporalment al rei francès els drets sobirans sobre Els Comtats, així com llur jurisdicció i emoluments.[1][4] La xifra total del deute es va quantificar en 300.000 escuts d'or.[5][6] Quedaren específicament inclosos en aquesta cessió els castells de Perpinyà i de Cotlliure[4] i també Puigcerdà, places fortes a on s'instal·laren les noves guarnicions franceses. Cal remarcar que formalment no es tractava d'una annexió dels comtats al regne de França: ho deixava clar el mateix Lluís XI en llur correspondència amb Gastó IV de Foix (cap dels exèrcits francesos al Llenguadoc i gendre de Joan II).[6] ConseqüènciesEl rei francès s'apoderà dels comtats en pocs dies l'agost de 1462.[6] Però a partir de llavors l'auge de la resistència nord-catalana va obligar-lo a enviar-hi un exèrcit francès comandat pel duc de Nemours Jaume d'Armanyac el gener de 1463.[6] I com que de facto l'havia de conquerir va voler assumir-ne fins i tot la possessió formal argüint que Joan II havia estat renegat pels catalans i que, per tant, si el territori no tenia senyor podia ser conquerit per qualsevol.[6] Paral·lelament, la notícia que Joan II havia hipotecat una part del país als francesos va enfurismar els catalans i fou molt mal rebuda a Barcelona, cosa que va convèncer encara més les autoritats catalanes (amb el Consell del Principat al capdavant) de la necessitat de la revolta contra el rei.[1] Recuperació dels comtats el 1473L'ocupació francesa fou molt mal acceptada pels rossellonesos. Quan Joan II i el seu exèrcit recuperen Perpinyà, l'1 de febrer de 1473, es troben amb les portes obertes de la població. Al març els francesos contraataquen assetjant Perpinyà i saquejant el Rosselló. El 17 de setembre fou signat el Tractat de Perpinyà segons el qual els comtats esdevenien territori neutral fins al reemborsament del deute contret per Joan II.[6] Amb tot, cal dir que el tractat no fou respectat i les tropes franceses tornaren immediatament als comtats, posant setge a Perpinyà i apoderant-se d'Elna. El reembossament del deute de Joan II no es va produir mai; i com que els Comtats es mostren molt difícils de governar per la constant resistència dels rossellonesos i, en particular, dels perpinyanesos,[6] Lluís XI va decidir de restituir-los a Ferran II. El retorn es va produir amb el Tractat de Barcelona el 19 de gener de 1493, entre Ferran II i Carles VIII de França.[7] La restitució per part de Carles VIII és feu amb la intenció d'obtenir la neutralitat de la Corona d'Aragó quan el rei francès iniciés la conquesta de Nàpols.[6] Referències
|
||||||||||||||||||||
