|
Tour de France Femmes 2023
El Tour de França Femení de 2023, (oficialment Tour de France Femmes avec Zwift), fou la segona edició del Tour de França femení, una de les tres Grans Voltes ciclistes femenines. La cursa començà el 23 de juliol de 2023 a Clermont-Ferrand, el mateix dia que el Tour de França masculí acabà a París, i acabà amb una contrarellotge individual a Pau el 30 de juliol. La prova es disputà en 8 etapes durant les quals les participants recorreren 957 quilòmetres i superaren, per primer cop, el Tourmalet.[1][2] A més, la quarta etapa, de 177,1 quilòmetres, fou la més llarga mai disputada en l'UCI Women's World Tour.[3] La neerlandesa Demi Vollering (SD Worx) es proclamà vencedora de la prova. La seva companya belga d'equip Lotte Kopecky i la polonesa Katarzyna Niewiadoma (Canyon SRAM) la van acompanyar al podi. A més, Kopecky s'imposà a la classificació per punts, Niewiadoma a la de la muntanya i la francesa Cédrine Kerbaol (Ceratizit-WNT) a la de millor jove. SD Worx fou el millor equip.[4] Presentació de la provaLa prova es va desenvolupar pel sud de França en un traçat menys muntanyenc que en l'edició precedent; però força escarpat. Davant dels dubtes sobre si el recorregut s'havia ideat per evitar que Annemiek van Vleuten (Movistar) tornés a dominar la prova amb tanta diferència com l'any anterior, la directora de la prova, Marion Rousse, va afirmar que no era el cas.[5] La primera etapa es disputava al voltant de Clermont-Ferrand i, posteriorment, les participants es dirigien cap als Pirineus travessant tres regions franceses: Alvèrnia-Roine-Alps, Nova Aquitània i Occitània. La penúltima etapa incloïa un final en alt al Tourmalet, previ pas per l'Aspin, i, la darrera, una contrarellotge individual de 22 quilòmetres al voltant de Pau. Després de l'anunci del recorregut, Annemiek van Vleuten va considerar que era significativament millor que el del 2022, sensació compartida per altres ciclistes, que agraïen la inclusió d'una contrarellotge individual i ports més durs.[6] Tal com va passar amb l'edició anterior i amb les altres dues Grans Voltes, va ser necessari requerir un permís especial de l'Unió Ciclista Internacional tant per a poder fer una prova de més de 6 etapes com per a tenir-ne una de més de 160 quilòmetres.[7] El total de premis per a les participants es va mantenir en els 250.000€ –els de l'edició masculina sumen 2,3 milions, 50.000 dels quals són per a la vencedora de la classificació general. D'aquesta manera, és una de les proves més ben dotades del ciclisme femení.[8] EquipsVan prendre part a la cursa 22 equips de 7 corredores, una més que en l'edició precedent. Els 15 equips UCI Women's World Team i els dos millors UCI Women's Continental Teams (Ceratizit–WNT Pro Cycling i Lifeplus–Wahoo) van rebre una invitació automàtica i l'organització en va convidar 5 més.[9] Etapes
Desenvolupament de la cursa1a etapa23 de juliol: Clarmont d'Alvèrnia – Clarmont d'Alvèrnia (123,8 km) La primera etapa consistia en un tomb al voltant de Clarmont d'Alvèrnia. El recorregut era pràcticament pla; però presentava un port de tercera categoria (Côte de Durtol) amb un desnivell mitjà del 7,6% situat a 9,3 quilòmetres de la meta. Hi va haver diversos intents d'escapada, essent el de Marta Lach (Ceratizit–WNT Pro Cycling) el més reeixit. A 300 metres del cim de la Côte de Durtol, Lotte Kopecky (SD Worx) va atacar i va aconseguir completar els 9,7 quilòmetres que restaven en solitari, arribant a la meta amb 41 segons d'avantatge sobre la seva companya Lorena Wiebes i la resta del pilot. D'aquesta manera, Kopecky liderava la classificació general, la de la muntanya i la dels punts. La catalana Mireia Benito (AG Insurance–Soudal–Quick-Step) va patir una caiguda als primers quilòmetres de l'etapa i es va veure obligada a abandonar la seva primera participació al Tour,[10] 2a etapa24 de juliol: Clarmont d'Alvèrnia – Mauriac (151,7 km) La segona etapa va portar les ciclistes cap al sud en un recorregut muntanyós de 151,7 km amb sis ascensions categoritzades. La sortida tornava a ser a Clarmont d'Alvèrnia i l'arribada era a Mauriac. Els darrers 5 quilòmetres incloïen la Côte de Trebiac (3,4 km amb un desnivell mitjà del 5,8%) i els darrers 500 m de l'etapa tenien un gradient mitjà del 5,6%.[11] L'etapa es va disputar sota pluja intermitent que es va convertir en intensa cap al final que va provocar caigudes de diverses ciclistes en els darrers 20 km. Especialment greu fou la que patí una de les integrants de l'escapada, Eva van Agt (Jumbo–Visma), qui va patir un greu accident en el descens de l'última pujada i va impactar amb el cap amb la barrera de protecció vial. Va ser traslladada a l'hospital, on va ser diagnosticada amb una commoció cerebral.[12] En els darrers 5 quilòmetres, Katarzyna Niewiadoma (Canyon–SRAM), Juliette Labous (DSM–Firmenich) i Marlen Reusser (SD Worx) van intentar atacs individuals a la pujada de la Côte de Trebiac; però el pilot va arribar junt a la pujada final on Demi Vollering (SD Worx) va llançar l'esprint de la seva companya Lotte Kopecky; però Liane Lippert (Movistar Team) es va imposar als darrers metres i va guanyar l'etapa. Tot i això, Kopecky va mantenir el mallot groc.[13] 3a etapa25 de juliol: Colonjas – Montignac-Lascaux (147,2 km) La tercera etapa era plana i es preveia un final a l'esprint. Julie Van de Velde (Fenix–Deceuninck) es va escapar quan faltaven uns 60 quilòmetres per a la fi de l'etapa i va aconseguir prou punts de la classificació de la muntanya per a prendre'n el lideratge mentre acumulava un avantatge d'aproximadament un minut. Van de Velde va ser atrapada pel pilot a 200 metres del final i Lorena Wiebes (SD Worx) es va proclamar vencedora de l'etapa.[14] 4a etapa26 de juliol: Caors – Rodés (177,1 km) Yara Kastelijn (Fenix-Deceuninck) va aconseguir la victòria de l'etapa més llarga mai disputada al Women's World Tour.[3] D'aquesta manera, el seu equip es refeia moralment de la decepció de la vigília, quan la seva companya Julie Van de Velde era atrapada a pocs metres de l'arribada. Kastelijn va imposar-se en solitari després d'aguantar en l'escapada del dia, que va arribar a tenir més de 10 minuts d'avantatge, fins al final i de deixar les seves altres tretze integrants a la Côte de Moyrazès (4,6 km, al 5 ,5% de desnivell).[15]  8a etapa30 de juliol: Pau (22,6 km CRI) La darrera etapa fou una contrarellotge individual de 22,6 km al voltant de Pau. La gran diferència que Vollering havia aconseguit sobre Niewiadoma feia poc probable que la neerlandesa perdés el mallot groc i això feia que l'emoció se centrés en les seves acompanyants al podi. En efecte, la polonesa avantatjava Annemiek van Vleuten en 38 segons i aquesta en treia set a Lotte Kopecky (quarta) i onze a Ashleigh Moolman-Pasio (cinquena). Marlen Reusser va marcar el millor temps de l'etapa i les seves companyes de l'SD Worx, Vollering i Lopecky, van aconseguir la segona i tercera posició de l'etapa, quedant a 10 i 38 segons, respectivament. Van Vleuten va perdre 1' 41" sobre Reusser, va quedar catorzena de l'etapa i va perdre la tercera posició del podi final. Niewiadoma fou 1' 23" més lenta que Reusser i també va perdre una posició a la classificació final, on va quedar relegada a la tercera plaça per tot just 21 centèsimes de segon. D'aquesta manera, Lopecky aconseguia la segona posició al podi. Participants Llista de participantsClassificacions finalsClassificació general
Classificacions secundàries
Evolució de les classificacions
Referències
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
_pictogram.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
