Torre MartelloLa Torre Martello és un tipus de torre de defensa que es va construir arreu de l'imperi britànic entre els anys 1796 i 1856. El gruix principal de torres Martello són les 103 que va construir l'exèrcit britànic a les costes sud i est d'Anglaterra, entre 1805 i 1812,[1] i les 50 que va construir a les costes d'Irlanda,[2] per a defensar-se de l'amenaça francesa amb Napoleó Bonaparte. Però també es consideren Martello les 11 que es van construir a Menorca, 7 a Sicília, així com les d'Amèrica del Nord, Carib i altres colònies britàniques a Àsia, Àfrica i Austràlia.[1] OrigenEl nom prové de la torre de Mortella, a Còrsega, que va resistir l'atac del anglesos contra els francesos que la defensaven, en el setge de Saint-Florent, el 7 de febrer de 1794. Va ser atacada pels vaixells de l'Armada Reial Britànica, el HMS Fortitude, amb 74 armes, i el HMS Juno, amb 32 armes, que van bombardejar la torre durant més de dues hores, i van haver de retirar-se amb pèrdues considerables, mentre que la torre, amb una sola arma, gairebé no va tenir danys.[3] Tot i que finalment la van conquerir per terra, el anglesos van quedar meravellats de la resistència que oferia aquesta torre armada, pel que van decidir copiar el seu model per a les nombroses torres del seu imperi. Tanmateix, el nom 'Mortella', que en cors significa 'murtra', el van canviar per 'Martello', que en italià significa 'martell'.[4] En canvi, estudis posteriors proposen que la torre Martello es va inspirar en les torres de guaita de Menorca, quan els britànics van tornar a conquerir l'illa el 1798, concretament en les torres d'Alcalfar i Punta Prima,[1] dissenyades per l'enginyer militar Ramón Santander.[5] Disseny i construccióEl tinent coronel Sir Charles William Pasley va escriure el 1822 el tractat 'A Course of Elementary Fortification: Including Rules, deduced from experiment, for determining the strength of revetments, treated on a principle of a peculiar perspicuity, Volumen II', on descriu els 5 tipus de torres Martello.[6] Són torres de planta el·líptica o ovoide. Tenen 2 plantes, la baixa i la primera, i una terrassa o pati d'armes. La planta baixa, coberta per un sostre pla, estava dedicada a magatzem de queviures, armament i pólvora; ventilava per conductes fins al terrat. La planta primera, coberta per una bóveda anular, amb un pilar central, allotjava la guarnició; disposava d'espitlleres i de llar de foc i xemeneia. La terrassa estava destinada a un o més canons. Si no hi havia pou sota la torre, es recollia l'aigua de pluja des de la terrassa fins a un dipòsit al soterrani.[1] L'accés a la torre s'efectua per una porta a nivell de la planta primera, amb una escala de mà, o pont llevadís, situada al costat de terra. La porta és de prop d'un metre d'ample i poc més d'un metre d'alçada, que es tapava amb sacs de sorra en cas d'atac. El gruix del mur és més ample al costat exposat al mar, per a resistir millor els impactes dels projectils dels vaixells enemics. Per aquest motiu la torre és el·líptica a l'exterior, i circular a l'interior.[1] Distribució de les torres Martello arreu del mónMenorcaEntre 1798 i 1802, en la darrera dominació britànica de l'illa de Menorca, es van construir 11 torres Martello: són les torres d'en Penjat, Felipet, Cala Mesquida, Cala Teulera, la Princesa, Castellar, Fornells, Sanitja, Cala Molí, Rambla i de l'illa de Sargantana. Les torres d'Alcalfar i de Punta Prima van ser les predecessores,[7] i la torre de Son Bou, construïda entre el 1804 i 1805, ja sota la Corona espanyola, que és l'única que no es conserva, en ser enderrocada per l'exèrcit britànic el 1808.[1] Referències
|