El manacorí Rafael Nadal era el defensor del títol de quatre ocasions consecutives, i va lluitar per aconseguir ampliar el seu rècord de tretze títols d'aquest torneig i de qualsevol torneig de Grand Slam. Abans de l'inici del torneig es va descobrir una estàtua d'acer de la seva figura per homenatjar la seva marcar de 100 victòries i només dues derrotes en aquest torneig.[1][2]
El tennista serbi Novak Đoković va guanyar el segon títol de Roland Garros i el dinovè títol individual de Grand Slam del seu palmarès. Amb aquest títol va esdevenir el primer tennista de l'Era Open en completar un segon Grand Slam en la carrera, i també el primer en remuntar dos sets en contra en la final. També va apuntalar el primer lloc del rànquing individual i es va situar a un sol títol de Grand Slam d'empatar amb Nadal i Federer al capdavant de la classificació de més títols de Grand Slam individuals. El seu contrincant, el grec Stéfanos Tsitsipàs va esdevenir el primer tennista d'aquest país en disputar una final de Grand Slam.[3][4][5][6]
Đoković i Daniïl Medvédev van lluitar per aconseguir el número 1 del rànquing individual.
Nadal i Roger Federer van intentar aconseguir el 21è títol de Grand Slam individual per encapçalar la llista de més títols individuals de Grand Slam, i Federer i Đoković intentaren esdevenir el primer tennista individual masculí en completar un doble Grand Slam en l'Era Open.
Caps de sèrie
Quadre
- Llegenda
- Q = Classificat/da fase prèvia
- WC = Invitació (Wild Card)
- LL = Perdedor/a afortunat/da (Lucky Loser)
|
- Alt = Suplent (Alternate)
- SE = Exempció especial (Special Exempt)
- RP = Rànquing protegit
|
- w/o = No presentat (Walkover)
- r = Retirat
- d = Desqualificat
|
Fase final
Part alta
Secció 1
Secció 2
Secció 3
Secció 4
Part baixa
Secció 5
Secció 6
Secció 7
Secció 8
Referències
Enllaços externs