Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Topal Osman Paixà

Aquest article tracta sobre el gran visir del segle XVIII. Si cerqueu l'home d'estat otomà i gran governador de Bòsnia del segle XIX, vegeu «Topal Şarif Osman Paixà».
Plantilla:Infotaula personaTopal Osman Paixà
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ota) طوپال عثمان پاشا Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1663 Modifica el valor a Wikidata
Morea otomana (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
Mort1733 Modifica el valor a Wikidata (69/70 anys)
Kirkuk (Iraq) Modifica el valor a Wikidata
Gran Visir
21 setembre 1731 – 12 març 1732
← Kabakulak İbrahim Pasha (en) TradueixHekimoğlu Ali Paixà →
Beglerbegi de Bòsnia
1727 – 1728
← Abdullah Paixà Muhsin Zade CelebiGazi Ahmed-paša Rustempašić (es) Tradueix →
Beglerbegi de Bòsnia
10 març 1720 – 1720
← Defterdar Emin Osman-paša (es) TradueixAbdullah Paixà Muhsin Zade Celebi →
Beglerbegi de Rumèlia
Beglerbegi de Bòsnia
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Formacióserrall Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militargeneral Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerra russoturca
Guerra austro-turca (1716-1718)
Guerra turco-persa (1730-1736) Modifica el valor a Wikidata

Topal Osman Paşa —de vegades transcrit Topal Othman Pasha— (1663-1733) fou un gran visir otomà del 21 de setembre de 1731 al 12 de març de 1732.

Osman Paixà va néixer a la Morea otomana però d'una família originària de Konya. Va entrar jove al servei de l'estat i va ocupar algunes funcions. Segons Van Hammer als 24 anys va ser nomenat berglerbegi i enviat a Egipte però no va arribar a prendre possessió, ja que fou fet presoner a la costa egípcia per un corsari i enviat a Malta (1698); fou alliberat a canvi d'un rescat i va poder tornar a Istanbul on va rebre el mal nom de Topal (el Coix) a causa de la ferida que havia patit. Després va participar en algunes campanyes: Prut (1711) i Morea (1714-1715) i va ocupar alguns càrrecs menors fins a ser governador del sandjak de Tirhala; a la campanya d'Hongria del 1716 va proveir a les tropes; després va reprimir una revolta a Morea de la que fou nomenat serasker (1716-1717) i on va lluitar contra els venecians. El 1720 fou nomenat governador de Bòsnia i el 1721 de Rumèlia (fins al 1727); el 1727 va tornar a Bòsnia com a governador i a més comandant de Nish; el 17289 tornava a ser nomenat pel govern de Rumèlia i altre cop al de Bòsnia el 1730 en aquest cas per lluitar contra els partidaris de Patrona Khalil molts dels quals van fugir a Albània; va ser governador sis mesos en els quals va reprimir la revolta (maig del 1731) i llavors va retornar al govern de Rumèlia breument, ja que el 10 de setembre fou cridat per exercir com a gran visir, rebent el segell el dia 21. Va exercir sis mesos i va acabar de liquidar la revolta, va estabilitzar el cost de la vida i va assegurar els proveïments a Istanbul.

Després fou nomenat governador de Trebisonda, i al cap de poc de Tiflis, i finalment serasker d'Anatòlia. El 19 de juliol de 1733 va obtenir una victòria sobre les forces perses de Nadir Shah que havien entrat a l'Iraq. Poc després en un nou atac persa a la part nord de l'Iraq, va morir en un combat prop de Kirkuk. Un fill, Ahmed Ratib Pasha estava casat amb una filla d'Ahmet III anomenada Aysha Sultana.

Bibliografia


Kembali kehalaman sebelumnya