|
 Titanita (Esfè) |
|---|
Titanita de Tormiq valley, Haramosh Mts, Pakistan | | Fórmula química | CaTi (SiO₄)O |
|---|
| Epònim | titani  |
|---|
| Localitat tipus | Hauzenberg, comtat de Putnam i comtat de St. Lawrence |
|---|
|
| Categoria | silicats > nesosilicats |
|---|
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.AG.15 |
|---|
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.AG.15 |
|---|
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/A’.07 |
|---|
|
| Sistema cristal·lí | monoclínic - prismàtic |
|---|
| Hàbit cristal·lí | cristalls plans amb forma de falca, també massiu |
|---|
| Grup puntual | monoclinic-prismatic (en)  |
|---|
| Grup espacial | grup espacial P2₁/a |
|---|
| Color | marró vermellós, gris,groc, verd o vermell, groc |
|---|
| Macles | contacte i penetració sobre [100], laminar sobre [112] |
|---|
| Exfoliació | distingiblr sobre [110] imperfecte sobre [100] i [112] |
|---|
| Fractura | sub-concoidal |
|---|
| Duresa (Mohs) | 5 a 5,5 |
|---|
| Lluïssor | subadamantina tendint a lleugerament resinosa |
|---|
| Color de la ratlla | blanc vermellós |
|---|
| Diafanitat | translúcida a transparent |
|---|
| Gravetat específica | 3,48 a 3,60 |
|---|
| Densitat | 3,48 a 3,6 g/cm³ (mesurada); 3,53 g/cm³ (calculada) |
|---|
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
|---|
| Índex de refracció | nα = 1,843 a 1,950 nβ = 1,870 a 2,034 nγ = 1,943 a 2,110 |
|---|
| Birefringència | δ = 0,100 a 0,160 |
|---|
| Pleocroisme | fort |
|---|
| Angle 2V | mesurat: 17° a 40°, calculat: 68° a 82° |
|---|
| Impureses comunes | Fe, Y, Mn, Al, Ce, Sr, Na, Nb, Ta, Al, Mg, V, F, Zr, Sn |
|---|
|
| Radioactivitat | pot ser metamicte |
|---|
|
| Estatus IMA | aprovat |
|---|
| Codi IMA | IMA1967 s.p. |
|---|
| Símbol | Ttn |
|---|
| Referències | [1][2][3][4] |
|---|
La titanita, o esfè (del grec sphenos (σφηνώ), que significa 'falca'[4]), és un mineral silicat que conté titani, calci, silici i oxigen. També té traces de ferro i alumini. Normalment també té terres rares incloent ceri i itri. El calci pot ser substituït pel tori.[5] Pertany i dona nom al grup de la titanita.
Característiques
La titanita és un nesosilicat de fórmula química CaTi(SiO₄)O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és de 5 a 5,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la titanita pertany a «09.AG: Estructures de nesosilicats (tetraedres aïllats) amb anions addicionals; cations en coordinació > [6] +- [6]» juntament amb els següents minerals: abswurmbachita, braunita, neltnerita, braunita-II, långbanita, malayaïta, vanadomalayaïta, natrotitanita, cerita-(Ce), cerita-(La), aluminocerita-(Ce), trimounsita-(Y), yftisita-(Y), sitinakita, kittatinnyita, natisita, paranatisita, törnebohmita-(Ce), törnebohmita-(La), kuliokita-(Y), chantalita, mozartita, vuagnatita, hatrurita, jasmundita, afwillita, bultfonteinita, zoltaiïta i tranquillityita.
Usos
La titanita és una font d'òxid de titani(IV), TiO₂, que es fa servir en pigments.
Té un excepcional poder de dispersió òptica (0.051, interval B a G).
La titanita és un mineral accessori comú que apareix en roques plutòniques intermèdies i fèlsiques, pegmatites, i filons alpins. També es pot trobar en gneis, esquists i alguns skarns; poc freqüentment és detrítica.[1]
S'han trobat molts de jaciments de titanita arreu del món.[3] Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la Sèrra de Horno, una serra situada al municipi de Vielha e Mijaran (Vall d'Aran).[6]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Handbook of Mineralogy
- ↑ Webmineral data
- ↑ 3,0 3,1 Mindat
- ↑ 4,0 4,1 Dana, James Dwight; Ford, William Ebenezer. Dana's Manual of Mineralogy for the Student of Elementary Mineralogy, the Mining Engineer, the Geologist, the Prospector, the Collector, Etc.. 13a ed.. John Wiley & Sons, Inc., 1915, p. 299–300 [Consulta: 6 juliol 2009].
- ↑ Deer, Howie & Zussman, (1966), pp17-20 : 'Introduction to the Rock-Forming Minerals', 1966, ISBN 0582442109
- ↑ Joan Vinyoles Verdaguer · Josep Lluís Garrido Rufaste · Josep Carreras Peñalvert «Mineralitzacions en esquerdes de tipus alpí a la Sèrra de Horno, Vielha e Mijaran, Val d’Aran, Lleida, Catalunya, Espanya». Mineralogistes de Catalunya, 12, 3, 2016, pàg. 5 - 54 [Consulta: 24 novembre 2023].
|
