Tibor Radó

Tibor Radó

Tibor Radó el 1928, assegut a terra el primer a l'esquerra
Biografia
Naixement	2 juny 1895 Budapest (Imperi austrohongarès)
Mort	12 desembre 1965 (70 anys) New Smyrna Beach (Florida)
Sepultura	Cementiri de Simsbury 41° 52′ 31″ N, 72° 48′ 12″ O / 41.8752769°N,72.8033889°O / 41.8752769; -72.8033889
Formació	Universitat de Szeged (1920–1922) Universitat de Tecnologia i Economia de Budapest (1913–1914)
Director de tesi	Frigyes Riesz i Lipót Fejér
Activitat
Camp de treball	Matemàtiques
Ocupació	matemàtic, professor d'universitat, Czechoslovak legionary (en)
Ocupador	Universitat Estatal d'Ohio (1930–1964) Universitat Rice (1929–1930) Universitat Harvard (1929–1930) Universitat de Szeged (1922–1928)
Carrera militar
Branca militar	Czechoslovak legions in Russia (en) i Legió Txeca
Conflicte	Primera Guerra Mundial
Obra
Obres destacables teorema de Radó Teorema de Radó-Kneser-Choquet teorema de Radó (1933) Problema de Plateau
Estudiant doctoral	Harry Huskey, Preston Hammer, Paul Reichelderfer, William Scott, Robert Heisel, Albert Fadell, Larry Nelson, James Randels, Shen Lin, Hugh Miser, Cecil Woods, Miriam Ayer, Paul Young, Lawrence Ringenberg, Chosaburo Kato, Walter Snyder, Dorothy Kohlmelz, Thomas Southard, Alson Bailey, Marjorie Leffler, John Suckau i Ted Youngs
Família
Cònjuge	Ida Barabás de Albis
Pares	Alexander Radó i Gizella Knappe

Tibor Radó (Budapest, 2 de juny de 1895 - New Smyrna Beach, 12 de desembre de 1965) va ser un matemàtic hongarès, emigrat als Estats Units d'Amèrica.

Radó va comenár els seus estudis universitaris d'enginyeria al Politècnic de Budapest el 1913, però els va interrompre l'any següent per l'esclat de la Primera Guerra Mundial. Va combatre al front rus fins que va ser fet presoner el 1916. Va estar empresonat fins al 1920 al camp de Berezovka, un centenar de quilòmetres a l'est de Tobolsk (Sibèria), on va coincidir amb el matemàtic austríac Eduard Helly.^[1] Helly, en les penoses condicions del camp de presoners, va organitzar uns seminaris matemàtics en els que va participar Radó i que li van fer canviar el seu interès per l'enginyeria a les matemàtiques. El 1920, en retornar a Hongria, va reprendre els estudis universitaris en matemàtiques a la universitat de Szeged, en la qual va obtenir el doctorat el 1922.

Va ser professor de la universitat de Szeged fins al 1929, amb un curs d'absència en que va estar ampliant estudis a les universitats de Múnic i Leipzig. El curs 1929-30 va ser professor convidat a la universitat Harvard i a la universitat de Rice. El 1930 va ser nomenat professor de la universitat Estatal d'Ohio en la qual va romandre fins a la seva jubilació el 1964.^[2] Va morir poc temps després de retirar-se, d'una llarga i penosa malaltia.

Radó és conegut sobre tot per haver resolt el 1933 el conegut com problema de Plateau, que consisteix en demostrar l'existència d'una superfície minimal amb un contorn donat.^[3] També te obres importants en els camps de l'anàlisi complexa,^[4] de les funcions subharmòniques,^[5] de les transformacions contínues^[6], de les àrees de les superfícies^[7] i en el camp dels problemes de la computabilitat.^[8] Va publicar més d'un centenar d'articles i llibres científics.^[9]

• Hertel, Joachim «Computing the Uncomputable Rado Sigma Function» (en anglès). The Mathematica Journal, Vol. 11, Num. 2, 2009, pàg. 270-283. DOI: 10.3888/tmj.11.2-8. ISSN: 1047-5974.
• Kreyszig, Erwin. «Remarks on the mathematical work of Tibor Radó». A: Themistocles M Rassias (ed.). The Problem Of Plateau (en anglès). World Scientific, 1992, p. 18-32. ISBN 981-02-0556-2. 

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tibor Radó

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Tibor Radó» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• Tropp, Henry S. «Radó, Tibor». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 26 desembre 2020]. (anglès)
• «Tibor Radó». Ohio State University. [Consulta: 26 desembre 2020]. (anglès)