Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

The Scapegoat

Aquest article tracta sobre la pel·lícula de 1959. Si cerqueu la de 2012, vegeu «The Scapegoat (pel·lícula de 2012)».
Infotaula de pel·lículaThe Scapegoat
Fitxa
DireccióRobert Hamer
Protagonistes
Alec Guinness
Bette Davis
Nicole Maurey
ProduccióMichael Balcon
GuióRobert Hamer
Gore Vidal
adaptació de la novel·la de Daphne du Maurier
MúsicaBronislau Kaper
FotografiaPaul Beeson
MuntatgeJack Harris Modifica el valor a Wikidata
VestuariOlga Lehmann
ProductoraDu Maurier-Guinness i MGM
DistribuïdorMetro-Goldwyn-Mayer
Dades i xifres
País d'origenRegne Unit
Estrena1959
Durada91 min.
Idioma originalanglès
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Pressupost943.000 $ Modifica el valor a Wikidata
Recaptació1.195.000 $ (mundial)
570.000 $ (Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enThe Scapegoat (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GènerePel·lícula policíaca
Lloc de la narracióFrança Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0053247 FilmAffinity: 832923 Allocine: 49748 Rottentomatoes: m/the_scapegoat_1959 Letterboxd: the-scapegoat Allmovie: v109000 TCM: 1827 TV.com: movies/the-scapegoat AFI: 53008 TMDB.org: 126919 Modifica el valor a Wikidata

The Scapegoat és una pel·lícula britànica dirigida per Robert Hamer, estrenada el 1959. Es tracta d'una adaptació de la novel·la homònima de Daphne du Maurier.

Argument

L'anglès John Barratt visita França. Passejant-se als carrers de Le Mans, es creua amb el seu sòsia. La semblança entre els dos homes és tan extraordinària que passen junts una vesprada ben regada.

L'endemà matí, Barratt es desperta desil·lusionat en una cambra d'hotel, i es troba que ha estat desposseït de la seva roba i de la seva identitat. Ha esdevingut el seu sòsia: el Comte Jean de Gué. La seva història és tan inversemblant que ningú no vol creure-hi. Barratt es coneix obligat a viure la vida d'un altre, una vida que li reserva algunes sorpreses...

Repartiment

Producció

Segons Robert Osborne de Turner Classic Movies, l'elecció original per a Barratt / De Gué va ser Cary Grant, però Daphne du Maurier insistia en Guinness perquè li recordava el seu pare, l'actor Gerald du Maurier.

Critiques

« Les seqüències que posen en escena els dos protagonistes i sòsies són laborioses i maldestres. L'escena final sola ens els ensenyarà enquadrats junts, sens dubte intencionalment. Sempre emocionant Alec Guinness, sembla molest per aquesta estrafolària història. A Bette Davis en un paper episòdic no li falta grandesa.[1] »

Referències

  1. ↑ Répertoire Général des Films 1960, edició Penser-Vrai, dipòsit legal n°691 - 3 er trimestre 1960

Bibliografia

  • Monthly Film Bulletin, n° 307 (anglès)
  • Sight and Sound, primavera 1959 (foto de portada); estiu 1959, p. 172 (anglès)
  • Quaderns del cinema, n°; 112, octubre de 1960 (francès)
Kembali kehalaman sebelumnya