Teip

Teip

Dades
Tipus	tipus d'organització

Un teip és un grup o organització txetxena de caràcter tribal o familiar, que identifica els seus membres com a descendents d'avantpassats comuns i com a originàris d'una localització geogràfica concreta. S'han documentat uns 130 teips, encara que el seu nombre és difícil de determinar i algunes fonts manifesten que n'hi pot haver fins a 300. En la Txetxènia tradicional, la posició social ve definida per la pertinença al teip i al tukkhum (unió de teips). Hi ha teips originats per nouvinguts, en particular per àvars, kumyks, jueus, georgians, russos i turcs, encara que per a la jerarquia txetxena són teips impurs (su'lijn taipa).

La dinàmica social dels teips^[1] està basada en el respecte al govern dels ancians i el compliment de lleis ancestrals. Alguns dels usos o característiques han evolucionat o han desaparegut, però en general es mantenen com a part de l'estructura social i són especialemt visibles en èpoques de conflicte.

• Cada teip té un nom obtingut dels seus avantpassats.
• Territori definit i una muntanya tradicional.
• Elecció d'un cap.
• Elecció d'un cap militar (bjachi, bjai) en cas de guerra.
• Elecció d'un Consell d'Ancians qualificat.
• Dret igualitàri per tot el Consell d'Ancians.
• Dret a deposar els seus representants.
• Representació de la dona pels seus parents masculins.
• El teip disposa d'una torre, cova o construcció com a refugi propi.
• Deure d'hospitalitat.
• Estructura agrària comunal.
• Revenja comuna per l'assassinat o insult d'un membre del teip.
• Exogàmia incondicional.
• Dret a l'adopció de membres externs.
• El teip tenia festivitats específiques, duana i cementiri propis.