|
Tazio Nuvolari
El 1920 va començar la seva carrera esportiva en motociclisme. L'any 1923 va disputar el III Gran Premi Penya Rhin de voiturettes al Circuit de Vilafranca de Penedès, on va córrer en un automòbil vermell de la marca italiana Chiribiri i assolí la cinquena posició.[1] No va aconseguir disputar el Campionat Mundial de Fórmula 1 ja que es va retirar el 1950, el mateix any en què s'inicià la competició. Sí ho va fer en el Campionat Europeu a la dècada del 1930. Era anomenat «Il Campionissimo», «Il Mantovano volante» i «Nivola». Principals victòries   El triomf més impressionant del pilot italià es va produir al Gran Premi d'Alemanya de 1935 al Circuit de Nürburgring, quan Nuvolari, al volant d'un vell Alfa Romeo P3 (3167 cm³, compressor, 265 CV), va derrotar cinc Mercedes-Benz W25 (3990 cm³, 8C, compressor, 375 CV) pilotats per Rudolf Caracciola, Luigi Fagioli, Hermann Lang, Manfred von Brauchitsch i Geyer, i a quatre Auto Union Tipus B (4950 cm³, 16C, compressor, 375 CV) pilotats per Bernd Rosemeyer, Achille Varzi, Hans Stuck i Paul Pietsch. Aquesta és considerada una de les victòries més èpiques de la història de l'automobilisme.[2][3][4][5][6] És la famosa «Victòria impossible».[7][8][9]
Resultats
Referències
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
