Tamil Nadu
Tamil Nadu (tàmil தமிழ் நாடு,ु) és un estat de la Unió Índia. Limita amb els estats de Pondicherry, Kerala, Karnataka i Andhra Pradesh. La capital és Madras (Chennai en tàmil), i altres ciutats importants són Coimbatore, Madurai, Tiruchirapalli, Salem, i Tirunelveli.[1] GeografiaLa part continental és coberta de boscos en un 15% del territori; és una zona envoltada de muntanyes que són una perllongació dels Ghates Occidentals,[2] i es divideix en quatre zones definides:
Els principals rius són els Kaveri, Ponnaiyeri, Vaikai, Tambraparni i Palar. La ciutat d'Ambur amb gairebé 100.000 habitants censats. PoblacióLa distribució de grups ètnics a l'estat són: Pel que fa a la religió, el 91% són hinduistes, un 4% són musulmans i un 4% cristians de ritu malabar, L'u per cent restant són jainites al sud d'Arcot i Madras. Els cristians són majoritaris als districtes de Tirunelveli i Kanniyakumari. Els kanara viuen als Nilgiris i parlen el dialecte badaga, i també malaialam, Les castes més pobres viuen en ceri (àrees segregades). EconomiaEls rius promocionen molts recursos hídrics. Vora un 75% de la població viu de l'agricultura, gràcies a les reserves d'aigua i a un sistema d'irrigació rutinari però efectiu.[3] Des del 1950 empren adobs químics, i així el 1967 resultaren autosuficients en cereals i grans. La meitat de l'àrea agrícola (un terç de l'actual és de regadiu) permet dues collites d'arròs l'any, així com de cacauet, sèsam, cotó, copra, tabac, canya de sucre, cafè i te vora el Nilagiri, d'on també s'obté fusta de tec, sàndal i bambú. També era força important la pesca, i els recursos aquàtics afavoreixen l'explotació hidroelèctrica (central de Matturkolam, al Kaveri) i el desenvolupament industrial. El subsòl és poc explotat, però hi ha jaciments de manganès i ferro a Selam, i sal i bauxita a Sevaroy. Les principals indústries són de tèxtil i de cotó a Madurai i Tirichchrapalli, amb alimentàries (oli i sucre), vagons de ferrocarril a Perambur, la Heavy Vehicles factory d'Avady (vora Madras) on es fan tancs, una refineria petrolífera a Madras, nombroses manufactures de seda, metalls, cuir i kalamkari (pintades a mà), bronze, llauna i coure, tallat de fusta i altres. PolíticaTamil Nadu és un estat de la Unió Índia, i compta amb un governador nomenat pel president indi, un Consell de Ministres presidit pel primer ministre, un consell legislatiu de 73 membres i una Assemblea Legislativa de 235 membres escollits per sufragi universal cada quatre anys, amb seu a Chennai, capital de l'Estat. El país és dividit en 28 districtes administratius, i aquests en taluka, firka i viles. Després de la independència es crearen els pañcayats (Consells de Vila) per tal d'impulsar l'autogovern local i el desenvolupament rural, i on els afectats hi prenien decisions democràticament. Envia 57 membres al parlament hindu, 18 al Rajya Sabha i 39 al Lok Sabha. Partits polítics
HistòriaEls pobles dràvides, com els tàmils, potser s'establiren al país durant el segon mil·lenni abans de Crist, i aviat reberen influències religioses i culturals dels pobles indoaris. Segons altres investigadors, l'origen dels pobles dravídics es troba a les cultures de Mohenjo-Daro i Harappa de la vall de l'Hindus (2600-1700 aC),[4] que disposaven de sistemes d'irrigació, sistema de terrissa i un sistema de govern. Comerciaven amb l'Àsia central i no se sap si els aris els van invadir o bé si coexistien amb ells. Durant el segle iii aC es va establir el regne de Kula Chekkara a Madurai, ètnicament tàmil, i que es va estendre a Yapanaya, al Nord d'Ilam (Sri Lanka). S'oposaren a l'expansió d'Asoka, i cap al 200 aC es formaren nous regnes, així com les primeres mostres de literatura tàmil. Alhora, els romans hi fundaren una base comercial a Arikamedu, al sud de Pondicherry, en el segle i.[5] Posteriorment formà part del Regne de Pandya, del Regne de Pallava i del Regne de Chola, fins que en el segle xiv fou incorporat al Regne de Vijayanagar. El 1765 tota la zona de Chennai fou arrendada a la Companyia Britànica de les Índies Orientals per 390.000 dòlars al nizam de Hyderabad, però el rajah de Mysore ocuparia temporalment el país del 1767 al 1769.[6] Del 1798 al 1805 les tropes angleses de lord Wellesey ocuparen totes les terres tàmils en nom de la Companyia de les Índies Orientals, i venceren al nabab de Carnatic. El país passà a l'East Indian Company el 1818, però el 1833 perdé l'autonomia de què gaudia i fou governat des del virregnat de Delhi, que el 1858 passarà de dependre totalment de la corona britànica. El govern de Madras tenia una extensió de 368.653 km² i una població de 41.400.000 habitants el 1911, que augmentaren a 47.200.000 el 1920. De tota la població, es calcula que uns 19 milions eren tàmils, i la resta eren telugu, malayalam, kannara i altres parles dravídiques. Des del 1857 comptaven amb una universitat a Madras, 7.400 kilòmetres de ferrocarrils, 34.600 kilòmetres de carreteres i una administració que constava d'un Governor in council (4 membres) per a afers reservats i un Governor acting (tres ministres endemés d'un consell legislatiu de 132 membres, dels quals 95 eren elegits i 34 eren nomenats). Endemés de Madras, comptava amb l'administració dels estats de Travancore, Cochin, Pudukkotai, Banganapalu i Sardur. Per la reforma Morley-Minto del 1908, un tàmil formaria part del Consell del Virrei i del de Madras. Referències
Vegeu també
Enllaços externs |