|
Síndrome de disfunció multiorgànica
La síndrome de disfunció multiorgànica (SDMO), antigament coneguda com a fallada multiorgànica, fallada orgànica múltiple o fracàs multiorgànic (FMO), és la presència d'alteracions en la funció de dos o més òrgans en un pacient malalt, que requereix d'intervenció clínica per aconseguir mantenir l'homeòstasi. CausaLa síndrome sol derivar d'una infecció, lesions (accident, cirurgia), hipoperfusió i hipermetabolisme. La causa principal desencadena una resposta inflamatòria incontrolada. La sèpsia és la causa més freqüent de la SDMO i pot causar xoc sèptic. En absència d'infecció, un trastorn similar a la sèpsia es denomina síndrome de resposta inflamatòria sistèmica (SRIS). Tant la SRIS com la sèpsia podrien progressar a una SDMO. Tot i així, en un terç dels pacients no es pot trobar un focus primari.[1] La SDMO està ben establerta com a etapa final d'un continu: SRIS + infecció -> sèpsia -> sèpsia severa -> SDMO. DiagnòsticLa Societat Europea de Cures Intensives va organitzar una reunió de consens el 1994 per crear la puntuació "Evaluació de la fallada d'òrgans relacionada amb la sèpsia (SOFA)" per descriure i quantificar el grau de disfunció d'òrgans en sis sistemes d'òrgans. Usant variables fisiològiques similars es va desenvolupar la puntuació de la SDMO.[1] S'han suggerit quatre fases clíniques:
Referències
|
||||||||||||||||||
