Strade Bianche 2016
La Strade Bianche 2016 fou la desena edició de la Strade Bianche. La cursa formava part de l'UCI Europa Tour 2016 amb una categoria 1.HC i es disputà el 5 de març de 2016 sobre un recorregut de 176 quilòmetres, amb inici i final a Siena, seguint carreteres, però també les anomenades strade bianche, pistes forestals. El vencedor final fou el suís Fabian Cancellara (Trek-Segafredo), que s'imposà en els darrers metres a Zdeněk Štybar (Etixx-Quick Step), vencedor el 2015. Gianluca Brambilla (Etixx-Quick Step), que havia començat el darrer quilòmetre amb uns metres d'avantatge sobre un trio perseguidor acabà tercer a 4" de Cancellara. Peter Sagan (Team Tinkoff), el darrer dels components del grup capdavanter, no pogué seguir el ritme en aquesta ascensió final i acabà quart, a 13" del vencedor.[1] RecorregutPer primera vegada la cursa surt de la ciutat de Siena, de la Fortezza Medicea i com és tradició finalitza a la Piazza del Campo, per una distància de 176 km, 24 menys que el 2015. Seran quasi 53 km de strade bianche, pistes forestals, dividits en nou sectors.[2] El recorregut és molt trenca-cames, amb nombroses pujades i baixades i revolts marcats. Dues són les principals ascensions sobre asfalt: el Passo del Rospatoio, amb prop de 5 km al 5% de desnivell i l'ascensió a Montalcino, una pujada de 4 km al 5%. A dos quilòmetres per l'arribada hi ha la darrera ascensió, a la porta de Fontebranda, amb desnivells del 9% al 10%, i un punt màxim a la via de Santa Caterina (16%) a 500 metres de l'arribada, a la Piazza del Campo.
Equips participantsDivuit foren els equips que hi prengueren part, dotze amb llicència UCI World Tour i sis equips professionals continentals.
FavoritsEl vencedor de l'anterior edició, el txec Zdeněk Štybar, és un dels grans favorits a la victòria final. El campió del món Peter Sagan, segon el 2013 i 2014, i el dues vegades vencedor Fabian Cancellara són els principals favorits a la victòria final de la Strade Bianche.[3] Altres ciclistes a tenir un paper destacat són Vincenzo Nibali, Alejandro Valverde i Greg Van Avermaet.[4] Classificació final
Referències
Enllaços externs
|