|
Sophisticated Ladies
Sophisticated Ladies és una revista musical basada en la música de Duke Ellington. El musical va fer estada a Broadway el 1981–83, obtenint 2 premis i 8 nominacions als 35è Premis Tony. ProduccióSophisticated Ladies va estrenar-se a Broadway al Lunt-Fontanne Theatre l'1 de març de 1981 i va tancar el 2 de gener de 1983 després de 767 funcions i quinze prèvies. El musical va ser concebut per Donald McKayle, dirigit per Michael Smuin, i coreografiada per McKayle, Smuin, Henry LeTang, Bruce Heath i Mercedes Ellington. El disseny escènic va ser de Tony Walton, el vestuari de Willa Kim i el disseny d’il·luminació de Jennifer Tipton. El repartiment original incloïa Gregory Hines, Judith Jamison, Phyllis Hyman, Hinton Battle, Gregg Burge i Mercer Ellington. El germà gran de Hines, Maurice, es va unir al repartiment més tard. MúsicaLa partitura inclou "Mood Indigo," "Take the "A" Train", "I'm Beginning to See the Light", "Hit Me With a Hot Note and Watch Me Bounce", "Perdido", "It Don't Mean a Thing (If It Ain't Got That Swing)", "I Let a Song Go Out of My Heart", "Old Man Blues", "In a Sentimental Mood", "Sophisticated Lady", "Don't Get Around Much Anymore", "Satin Doll", i "I Got It Bad and That Ain't Good", entre moltres altres.[1] Rebuda de la críticaEn la seva crítica per al The New York Times, Frank Rich escriure això; "[La] nova revista musical a Lunt-Fontanne, és una celebració d'Ellington que no deixarà de ser fins que hagi guanyat el públic amb un espectacle dinàmic. No és un entreteniment perfecte, guardem els defectes per a més endavant, però té un gran afecte, habilitat i, per descomptat, una música impressionant que els lapsus no comencen a espatllar la diversió. A més, aquesta és l’única revista de Broadway de la verema recent que opera a gran escala."[2] Premis i nominacionsProducció original de Broadway
Referències
Enllaços externs |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
