Sofroni de Jerusalem

Sofroni de Jerusalem

Icona oriental
Biografia
Naixement	En grec: Σωφρόνιος, Sōphrónios; en llatí: Sophronius 560 Damasc (Síria)
Mort	11 març 638 (77/78 anys) Jerusalem
Patriarca Ortodox de Jerusalem
Dades personals
Religió	Cristianisme ortodox
Activitat
Ocupació	sacerdot, monjo
Professors	Joan Mosc i Esteve d'Alexandria
Orde religiós	Basilians
bisbe i confessor
prelat
Celebració	Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa
Festivitat	11 de març
Iconografia	Robes de bisbe oriental, beneint amb la mà esquerra i amb un evangeli

Sofroni (grec antic: Σωφρόνιος) va ser Patriarca de Jerusalem des del 629 al 638. Nascut a Damasc, aproximadament l'any 560, és venerat com a sant a diverses confessions cristianes.

Primer va ser sofista i després monjo. L'any 629 va succeir Modest com a Patriarca a Jerusalem. Va defensar l'ortodòxia al concili d'Alexandria l'any 633 i va acusar a Cir d'introduir l'heretgia a l'església sota el pretext de pau. El 636 Jerusalem va caure en mans de les forces del califa Úmar ibn al-Khattab, i Sofroni va obtenir el lliure exercici del culte pels cristians. Va morir no gaire després, no més tard del 638.

Va deixar en manuscrit nombroses cartes, discursos, comentaris i tractats, dels que Johann Albert Fabricius en dona un llistat complet. Lleó Al·laci va publicar un poema anacreòntic d'ell sobre Simeó agafant en braços a Jesús durant la presentació al Temple de Jerusalem. També va escriure alguns himnes i poemes. Se li atribueixen tres epigrames inclosos a l'Antologia grega i el relat de la vida de Maria Egipcíaca.^[1]