Societat Religiosa d'Amics

Societat Religiosa d'Amics

Dades
Tipus	Família confesional cristiana
Història
Creació	1652
Fundador	George Fox
Localització dels arxius	Institut Internacional d'Història Social
Activitat
Membre de	Oficina central dels drets i la protecció de l'objecció de consciència Consell Federal d'Esglésies (–1950)
Governança corporativa
Format per	quànglica
Part de	protestantisme
Altres
Premis (1947)  Premi Nobel de la Pau
Lloc web	kveker.org

La Societat Religiosa d'Amics, els membres de la qual són coneguts com a quàquers o amics, és una comunitat religiosa fundada el segle xvii a Anglaterra.^[1] Els quàquers són una congregació pacífica amb grups arreu del món, sumant un total d'uns 600.000 membres. La influència principal dels quàquers es concentra a la ciutat nord-americana de Filadèlfia.

El moviment quàquer va començar a Anglaterra la dècada del 1650. Tradicionalment, es considera que George Fox en fou el fundador, o la figura més important del quaquerisme.^[2] El moviment es va estendre, però amb oposició i persecució. A Gran Bretanya i a les colònies britàniques els quàquers van ser empresonats. A la colònia de Massachusetts alguns quàquers van ser morts per les seves creences. La colònia de Pennsilvània però, es va crear com un lloc de seguretat pels quàquers; un territori lliure per a practicar la seva fe. No obstant la persecució, el moviment va créixer fins a formar una societat. Els segles següents, el moviment als Estats Units es va dividir en diverses denominacions, però a la Gran Bretanya va romandre unit.

El setembre de 1738 un quàquer radical abolicionista, Benjamin Lay, va pronunciar a una reunió anual de quàquers (a Burlington) com de pecaminós és participar de l'esclavatge, cosa practicada per alguns quàquers. Els quàquers l'expulsaren de la reunió.^[3]

Algunes característiques principals del quaquerisme són:

• Déu pot ser experimentat directament sense la mediació d'un pastor ni dels sagraments.^[4] Crist mateix havia d'ensenyar al seu poble. Els quàquers han d'escoltar la veu de Déu a llur interior.
• Les reunions quàqueres són místiques; tots els membres s'uneixen per a escoltar l'Esperit, i Ell parla a cadascú. Però, el misticisme ha de traduir-se en activisme. Un exemple de l'activisme històric va ser l'oposició a l'esclavatge als Estats Units, després de la revelació durant les reunions.
• Crist és la Paraula (el Verb) de Déu, i no pas la Bíblia. La Bíblia és una declaració de la font (Crist), però no és la font mateixa. No obstant això, cap revelació de Crist no pot contradir la Bíblia.
• No hi ha cap credo; els quàquers han d'escoltar la veu de l'Esperit i ser guiats per Ell.
• Originalment els quàquers no creien en cap sagrament, totes les activitats humanes havien de ser sagrades. El matrimoni quàquer es realitzava com una reunió d'adoració, sense sacerdots.
• Els quàquers han de posar-se vestimentes senzilles i simples.
• El quaquerisme predicava igualtat espiritual, la qual incloïa la igualtat de l'home i la dona (una creença molt avançada el segle xvii). Homes i dones tenien la mateixa autoritat per a parlar en les reunions d'adoració.
• L'honradesa és fonamental en totes les activitats dels quàquers. Els quàquers rebutgen prestar jurament a les corts, ja que això implica que no diuen sempre la veritat. La constitució dels Estats Units permet que els quàquers simplement "afirmen" la veritat.

• Mennonites
• Anabaptistes
• Mormons
• Amish

• Serra Sala, Rosa. Ajuda humanitària dels quàquers als infants de Catalunya durant la guerra civil 1936-1939 (Tesi doctoral). Tesis Doctorals en Xarxa (TDX) - Universitat de Girona - Departament de Pedagogia, 12 de febrer de 2006. ISBN 9788469158265. 

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Societat Religiosa d'Amics

• Els quàquers a la Guerra Civil, espanyola al programa de ràdio En guàrdia