Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Shin Sang-ok

Plantilla:Infotaula personaShin Sang-ok
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ko) 신상옥
(ko) 申相玉
(ko) 신상옥 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 octubre 1926 Modifica el valor a Wikidata
Chongjin (Corea del Nord) Modifica el valor a Wikidata
Mort11 abril 2006 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Seül (Corea del Sud) Modifica el valor a Wikidata
Causa de morthepatitis Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaChongjin Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat d'Arts de Tòquio Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, productor, guionista, productor de cinema, realitzador Modifica el valor a Wikidata
Activitat1952 Modifica el valor a Wikidata -
OcupadorInstitut Dong-Ah de Mitjans i de les Arts Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeChoi Eun-hee (1983–2006), mort de la persona
Choi Eun-hee (1954–1976), divorci Modifica el valor a Wikidata
FillsSinjeonggyun
 ()
Shin Seung-ri
 () Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
North Korean abductions of South Koreans (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0645661 Allocine: 72748 Allmovie: p193630 TMDB.org: 148103 Modifica el valor a Wikidata

Shin Sang-ok (en hangul, 신상옥; en hanja, 申相玉; Chongjin, 18 d'octubre de 1926 - Seül, 11 d'abril de 2006)[1] va ser un productor i director de cinema sud-coreà,[2] considerat un dels pioners de la indústria cinematogràfica en la península de Corea.[3] Al llarg de la seva trajectòria va dirigir 74 pel·lícules entre 1952 i 2004, algunes d'elles rodades als Estats Units, Hong Kong i el Japó.[4]

Entre 1978 i 1986 va romandre segrestat a Corea del Nord al costat de la seva exmuller, la actriu Choi Eun-hee.[5] Durant aquest temps va dirigir set pel·lícules, entre elles la cinta Pulgasari (1985), fins que la parella va aprofitar una gira internacional a Àustria per sol·licitar asil polític a l'ambaixada dels Estats Units, país al qual posteriorment va emigrar.[6][7] No va tornar a Corea del Sud fins a 1994. El govern del seu país li va atorgar l'Orde al Mèrit Cultural a títol pòstum en 2006.[8]

Biografia

L'actriu Choi Eun-hee (1949)

Primers anys

Shin Sang-ok va néixer el 1926 a Chongjin, actualment part de Corea del Nord, durant l'ocupació japonesa de la península. Després de completar l'educació bàsica va poder anar-se'n a Tòquio per estudiar al Centre de Belles Arts del Japó, predecessor de la Universitat Nacional de Belles arts i Música.[9]

Inicis cinematogràfics (1946-1978)

Anys després va tornar a Corea del Sud per a treballar en la incipient indústria del cinema. En 1946 va participar com a assistent de producció de Choi In-kyu en la pel·lícula Viva Freedom!,[10] la primera feta al país després de la seva independència. Sis anys després dirigiria la seva primera pel·lícula, Akya (1952).[7][11] Durant l'anomenada «època d'or» del cinema sud-coreà Shin va mantenir un alt ritme de treball i fins i tot va poder crear una productora, Shin Films,[12] que al llarg de la dècada de 1960 va participar en més de 300 produccions, entre elles Prince Yeonsan (1961),[13] guanyadora del premi Grand Bell.[14]

En el pla personal va contreure matrimoni amb Choi Eun-hee, una de les actrius més populars de l'època, amb la qual va romandre casat fins a 1978.

No obstant això, l'activitat de Shin es va veure truncada durant el govern del general Park Chung-hee. Després d'acumular fracassos en la dècada de 1970, el govern sud-coreà va ordenar el tancament de Shin Films.[15]

Trajectòria a Corea del Nord (1978-1986)

El líder nord-coreà Kim Jong-il

Als pocs mesos de divorciar-se Shin Sang-ok va rebre la notícia que la seva exmuller, l'actriu Choi Eun-hee, havia estat segrestada a Hong Kong presumiblement per agents nord-coreans. El director va fer un viatge per investigar els fets però també va acabar sent retingut i traslladat a Pionyang. Durant vuit anys tant ell com l'actriu van romandre a Corea del Nord per ordre directa de Kim Jong-il, qui estava interessat a establir una indústria cinematogràfica nacional de caràcter propagandístic per reflectir els punts de vista del Partit del Treball de Corea i de la ideologia Juche[7][16][17]

Hi ha diverses versions sobre la seva estada nord-coreana. La hipòtesi més estesa és que tots dos van ser segrestats i van romandre retinguts contra la seva voluntat, per això van presentar proves.[7] No obstant això el govern del país va assegurar que tots dos havien estat contractats per iniciativa de Kim Jong-il en resposta al tancament de Shin Films.[15][18] La pareja negó la versión norcoreana tras huir del país.[15]

Sang-ok va dirigir durant aquesta etapa set pel·lícules, entre 1983 i 1986, en les quals Kim Jong-il figurava com a productor executiu, i va tornar a casar-se amb Choi Eun-hee a petició de les autoritats nord-coreanes. La cinta més popular va ser Pulgasari (1985),[19] una aproximació al gènere kaiju on l'existència del monstre plantejava un rerefons de crítica al capitalisme.[17]

En 1986, Shin i Choi van aprofitar una estada en Viena (Àustria) per fugir de Corea del Nord a través de l'ambaixada dels Estats Units, en la qual van romandre refugiats durant un temps. El govern d'aquest país els va concedir asil polític.[7][16]

Últims anys (1986-2006)

Després d'obtenir asil polític, Shin va emigrar als Estats Units i va continuar treballant en la indústria cinematogràfica sota el pseudònim «Simon Sheen». Entre els seus treballs més destacats figura la producció executiva de la saga infantil 3 Ninja. El seu àlies apareix en els crèdits de 3 Ninjas Kick Back (1994), 3 Ninjas Knuckle Up (1995) i 3 Ninjas: High Noon at Mega Mountain (1998), aquesta última amb la col·laboració del lluitador professional Hulk Hogan.[7]

No va tornar a Corea del Sud fins a 1994 per temor al fet que les autoritats del país li consideressin un desertor.[15] Continuaria treballant en la indústria cinematogràfica sud-coreana fins que en 2004 es va sotmetre a un trasplantament de ronyó. Dos anys després va morir per complicacions d'una hepatitis en un hospital de Seül. L'endemà del decés, el govern de Roh Moo-hyun li va concedir l'Orde al Mèrit Cultural a títol pòstum.[8]

Filmografia

Referències

  1. ↑ «Sang-ok Shin». IMDb. [Consulta: 21 setembre 2020].
  2. ↑ Chung, Steven. Split Screen Korea: Shin Sang-ok and Postwar Cinema (en anglès). University of Minnesota Press, 2014. ISBN 978-0-8166-9134-0 [Consulta: 21 setembre 2020]. 
  3. ↑ Yi, Hyo-in. Shin Sang-ok (en anglès). Seoul Selection, 2008. ISBN 978-89-91913-43-1 [Consulta: 21 setembre 2020]. 
  4. ↑ Schönherr, Johannes «The North Korean Films of Shin Sang-ok» (en anglès). The North Korean Films of Shin Sang-ok, 01-03-2011 [Consulta: 24 setembre 2020].
  5. ↑ Fischer, Paul. Producciones Kim Jong-Il presenta...: ...La increíble historia verdadera de Corea del Norte y del secuestro más osado de todos los tiempos (en castellà). Turner, 2016-04-01. ISBN 978-84-16354-24-5 [Consulta: 21 setembre 2020]. 
  6. ↑ Schönherr, Johannes. North Korean Cinema: A History (en anglès). McFarland, 2012-08-13, p. 72-77. ISBN 978-0-7864-6526-2 [Consulta: 21 setembre 2020]. 
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 «Shin Sang-Ok, el director de cine a las órdenes del dictador» (en castellà). El Mundo, 21-04-2006. [Consulta: 28 maig 2010].
  8. ↑ 8,0 8,1 «Shin Sang Ok, 80;S. Korean Director Abducted by North» (en anglès). Los Angeles Times, 14-04-2006. [Consulta: 28 maig 2010].
  9. ↑ «Accounting practices blamed for slump in Japanese films» (en anglès). The Japan Times, 2000. [Consulta: 28 maig 2010].
  10. ↑ «Hurrah! For Freedom (1946) - IMDb». [Consulta: 21 setembre 2020].
  11. ↑ Shin, Sang-ok; Kim, Woong; Moon, Jeong-suk; Lee, Min-ja. «Akya». Shin Sang-ok Productions, 15-07-1952. [Consulta: 21 setembre 2020].
  12. ↑ «With Shin Films (Sorted by Popularity Ascending)». IMDb. [Consulta: 21 setembre 2020].
  13. ↑ Shin, Sang-ok; Shin, Sung-il. «Yeonsangun». Shin Films, 31-12-1961. [Consulta: 21 setembre 2020].
  14. ↑ «Yeonsangun - Awards» (en anglès). [Consulta: 21 setembre 2020].
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 15,3 Gorenfeld, John «The producer from hell» (en anglès). The Guardian, 03-04-2003. ISSN: 0261-3077 [Consulta: 3 novembre 2016].
  16. ↑ 16,0 16,1 «Las horas perdidas» (en castellà). Las horas perdidas, 2010. Arxivat de l'original el 2010-04-20. [Consulta: 28 maig 2010].
  17. ↑ 17,0 17,1 «Korea del Norte: Pulgasari, una historia de secuestro» (en castellà). Resistencia Digital. [Consulta: 28 maig 2010].
  18. ↑ «Serra lleva al Lliure la misteriosa abducción de un cineasta surcoreano» (en castellà). Telecinco. [Consulta: 28 maig 2010].[Enllaç no actiu]
  19. ↑ , <https://www.imdb.com/title/tt0089851/?ref_=fn_al_tt_1>
  20. ↑ Schönherr, 2011, p. 11.
  21. ↑ Schönherr, 2011, p. 14.
  22. ↑ Lee Hyangjin. Contemporary Korean Cinema: Culture, Identity and Politics. Manchester: Manchester University Press, 2000, p. 67. ISBN 978-0-7190-6008-3. 
  23. ↑ Schönherr, 2011, p. 15.
  24. ↑ Schönherr, 2012, p. 81.
  25. ↑ Schönherr, 2011, p. 18.
  26. ↑ Schönherr, 2012, p. 85.
  27. ↑ Fischer, 2015, p. 312.

Bibliografia

  • Chung, Steven. Split Screen Korea: Shin Sang-ok and Postwar Cinema (en anglès). University of Minnesota Press, 2014. ISBN 9780816691340. 
  • Fischer, Paul. Producciones Kim Jong-Il presenta: La increíble historia verdadera de Corea del Norte y del secuestro más osado de todos los tiempos. Traducció: Ferrán Esteve. Turner, 2016. ISBN 9788416354245. 
  • Schönherr, Johannes. North Korean Cinema: A History (en anglès). McFarland, 2012. ISBN 9780786465262. 
  • Yi, Hyo-in. Shin Sang-ok (en anglès). Traducció: Colin A. Mouat. Seoul Selection, 2008. ISBN 9788991913431. 

Enllaços externs

  • Conversacions amb Shin Sang-ok (anglès)
Kembali kehalaman sebelumnya