Severino Aznar EmbidSeverino Aznar Embid (Tierga, 10 de febrer de 1870[1] - Madrid,[2] 19 de novembre de 1959)[3][4] va ser un sociòleg, acadèmic i periodista espanyol.[5] Va pertànyer al corrent del catolicisme social,[6] i ha estat descrit com «el creador del pensament social modern del catolicisme a Espanya».[7] BiografiaNascut en 1870 en la localitat saragossana de Tierga,[1] en el si d'una família humil,[8] va ser fundador de la revista Paz Social,[9] el 1907,[10] i el 1910 es va presentar a diputat per Saragossa en una candidatura carlista en les eleccions de 1910, sense èxit.[11] El 1914 va començar a treballar en l'Institut Nacional de Previsió.[12] Integrant del moviment carlista, el va abandonar el 1920 després de l'escissió mellista, per incorporar-se posteriorment juntament amb altres carlistes com Salvador Minguijón[13] en el Partit Social Popular, fundat el 1922, durant un breu període previ a la dictadura de Primo de Rivera.[13][14][15]. Va ser membre de l'Assemblea Nacional Consultiva. L'esclat de la guerra civil espanyola el sorprèn a Navarra. Va donar suport al bàndol revoltat i el 1937 és nomenat president d'una comissió encarregada de dissenyar les línies mestres de la política sindical del nou Estat. En constituir-se el govern de Burgos, és nomenat conseller de Treball per a l'estudi d'un règim viable de salari familiar.[16] Quan es va formar el primer govern de Francisco Franco va ser designat director general de Previsió.[4] Fou procurador en Corts des de 1943 fins a 1958.[17] Acadèmic de nombre de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques des de 1921,[18] amb la medalla 16[19] va col·laborar a publicacions com El Correo Español,[20] El Debate,[20][5] La Gaceta o ABC.[5] En termes ideològics ha estat descrit des d'«apolític»,[21] de tarannà democràtic i progressista[22] i amb «simpaties» pel carlisme tradicionalista,[23] fins a «dretà, catòlic i monàrquic»[5] o «un carlista atípic».[24] Ja abans de la fi de la guerra civil s'identificaria plenament amb els valors del franquisme.[25] Va ser pare del falangista Agustín Aznar Gerner.[26] Referències
Bibliografia
|